Aulus Postumi Tubert

(S'ha redirigit des de: Aule Postumi Tubert)

Aulus Postumi Albí (en llatí: Aulus Postumius Tubertus) va ser un magistrat romà. Formava part de la branca dels Tuberts de la gens Postúmia, una antiga família romana d'origen patrici.

Infotaula de personaAulus Postumi Tubert
Domenico Beccafumi 014.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) A.Postumius Tubertus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 431 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Mestre de cavalleria
434 aC – 434 aC
Dictador romà
431 aC – 431 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític de l'antiga Roma i militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeEarly Roman Republic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaPostumii Tuberti (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsPostumia (en) Tradueix
Postumius Tubertus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Premis

Va ser nomenat magister equitum del dictador Mamerc Emili Mamercí l'any 433 aC i ell mateix va ser dictador l'any 431 aC, govern memorable per la gran victòria obtinguda a la Batalla del Mont Algidus sobre les forces unides d'eques i volscs, suposadament un 18 de juny. Aquesta batalla va significar que a partir d'aquell moment, s'arribés a un acord amb els eques i es declaressin súbdits de Roma. La tradició diu que el fill del dictador va abandonar el lloc que tenia assignat per anar a lluitar contra l'enemic i en càstig va ser executat per ordre del seu pare, però Titus Livi refusa la veracitat de la història. Al seu retorn a Roma va rebre els honors del triomf.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 1180.