Auricular
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Un auricular és un dispositiu electroacústic que converteix en sons el senyal elèctric.[1] Els auriculars són considerats un aparell electrònic que es col·loca sobre les orelles o dins d'aquestes. Normalment posseeixen dos altaveus que dirigeixen el so directament a les orelles.[2] Els auriculars són principalment utilitzats en aparells com la ràdio o reproductors musicals (inclòs l'ordinador), però també poden ser connectats en amplificadors musicals.
  |
TipologiaModifica
Existeixen auriculars de diverses grandàries. Hi ha alguns models intrauriculars que milloren la comprensió del parlar en diverses situacions i ajuden les múltiples funcions de l'audició en l'home (localització de sons, gaudir de la música...). A causa del fet que el tipus i grau de pèrdua auditiva varien de persona a persona, i fins i tot d'orella a orella, existeixen diferents models d'audiòfons, els quals s'adapten específicament a cada pèrdua auditiva tenint en compte les necessitats personals. També hi ha models retroauriculars.
Els tipus d'auriculars que hi ha són:
- Supra-aurals (on-ear)
- Circumaurals (over-ear)
- Intrauriculars (in-ear)
Els dos primers poden ser tant oberts com tancats.
- Auriculars oberts:[3] la principal característica dels auriculars oberts, és que, en estar lleugerament separats de l'orella i deixar passar part del so extern, generen una major i natural sensació del camp estèreo i una reproducció de freqüències més lineal i precisa. Aquest és l'estàndard en els auriculars hi-fi o domèstics, però també en els sistemes de mescla professional.
- Auriculars tancats:[3] permeten l'aïllament auditiu més o menys complet del subjecte que escolta i així mateix, impedeixen que el so reproduït surti a l'exterior, per això les seves aplicacions solen estar més dedicades al camp professional, amb monitoratge d'estudi o mescla per a DJs en clubs.
- Intrauriculars:[3] són petits audiòfons, aproximadament de la grandària d'un botó, que s'introdueixen dintre de l'orella i permeten a l'oient una major mobilitat i confort, però la seva qualitat sonora mai aconsegueix la dels models supra-aurals i circumaurals. El seu ús més comú és el de l'amplificació del so per a persones amb problemes auditius i per a l'escolta de reproductors portàtils (Walkman, Discman, iPods).
Els auriculars (dits casc comunament) de més qualitat solen tenir la càpsula o "cor" de l'altaveu de neodimi, un aliatge de metall que permet un gran rang dinàmic i una amplitud de freqüències completa.[4] L'ús d'auriculars al seu torn pot produir canvis en la salut humana.
Els auriculars sense fils es caracteritzen per no usar cables de connexió amb l'aparell reproductor. Es componen d'un emissor i un receptor. L'emissor es connecta a una sortida d'àudio compatible i a través del cable va a parar a l'emissor. Després aquest envia els impulsos elèctrics a través d'FM, Bluetooth,[5] Wi-Fi o infrarojos fins a arribar al receptor on aquest descodifica les ones en impulsos elèctrics pels auriculars.[6]
ReferènciesModifica
- ↑ «GDLC - auricular». [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «Cerca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Franz, David.. Producing in the home studio with Pro Tools. 2nd ed. Boston, Mass.: Berklee Press, 2003. ISBN 0-87639-008-4.
- ↑ Easterling, K. E.. Materiales del futuro. [3. ed.]. Londres: Institute of Materials, 1997. ISBN 978-1-907747-06-9.
- ↑ Cuffie10 - Cuffie Bluetooth, informació amb detall de la tecnologia bluetooth en auriculars.
- ↑ Mack, Steve.. Podcasting bible. Indianapolis, Ind.: Wiley, 2007. ISBN 978-0-470-37759-8.
