Auricular
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Un auricular és un dispositiu electroacústic que converteix en sons el senyal elèctric.[1] Els auriculars són considerats un aparell electrònic que es col·loca sobre les orelles o dins d'aquestes. Normalment posseeixen dos altaveus que dirigeixen el so directament a les orelles.[2] Els auriculars són principalment utilitzats en aparells com la ràdio o reproductors musicals (inclòs l'ordinador), però també poden ser connectats en amplificadors musicals.
TipologiaModifica
Existeixen auriculars de diverses grandàries. Hi ha alguns models intrauriculars que milloren la comprensió del parlar en diverses situacions i ajuden les múltiples funcions de l'audició en l'home (localització de sons, gaudir de la música...). A causa del fet que el tipus i grau de pèrdua auditiva varien de persona a persona, i fins i tot d'orella a orella, existeixen diferents models d'audiòfons, els quals s'adapten específicament a cada pèrdua auditiva tenint en compte les necessitats personals. També hi ha models retroauriculars.
Els tipus d'auriculars que hi ha són:
- Supra-aurals (on-ear)
- Circumaurals (over-ear)
- Intrauriculars (in-ear)
Els dos primers poden ser tant oberts com tancats.
- Auriculars oberts:[3] la principal característica dels auriculars oberts, és que, en estar lleugerament separats de l'orella i deixar passar part del so extern, generen una major i natural sensació del camp estèreo i una reproducció de freqüències més lineal i precisa. Aquest és l'estàndard en els auriculars hi-fi o domèstics, però també en els sistemes de mescla professional.
- Auriculars tancats:[3] permeten l'aïllament auditiu més o menys complet del subjecte que escolta i així mateix, impedeixen que el so reproduït surti a l'exterior, per això les seves aplicacions solen estar més dedicades al camp professional, amb monitoratge d'estudi o mescla per a DJs en clubs.
- Intrauriculars:[3] són petits audiòfons, aproximadament de la grandària d'un botó, que s'introdueixen dintre de l'orella i permeten a l'oient una major mobilitat i confort, però la seva qualitat sonora mai aconsegueix la dels models supra-aurals i circumaurals. El seu ús més comú és el de l'amplificació del so per a persones amb problemes auditius i per a l'escolta de reproductors portàtils (Walkman, Discman, iPods).
Els auriculars (dits casc comunament) de més qualitat solen tenir la càpsula o "cor" de l'altaveu de neodimi, un aliatge de metall que permet un gran rang dinàmic i una amplitud de freqüències completa.[4] L'ús d'auriculars al seu torn pot produir canvis en la salut humana.
Els auriculars sense fils es caracteritzen per no usar cables de connexió amb l'aparell reproductor. Es componen d'un emissor i un receptor. L'emissor es connecta a una sortida d'àudio compatible i a través del cable va a parar a l'emissor. Després aquest envia els impulsos elèctrics a través d'FM, Bluetooth,[5] Wi-Fi o infrarojos fins a arribar al receptor on aquest descodifica les ones en impulsos elèctrics pels auriculars.[6]
ReferènciesModifica
- ↑ «GDLC - auricular». [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «Cerca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Franz, David.. Producing in the home studio with Pro Tools. 2nd ed. Boston, Mass.: Berklee Press, 2003. ISBN 0-87639-008-4.
- ↑ Easterling, K. E.. Materiales del futuro. [3. ed.]. Londres: Institute of Materials, 1997. ISBN 978-1-907747-06-9.
- ↑ Cuffie10 - Cuffie Bluetooth, informació amb detall de la tecnologia bluetooth en auriculars.
- ↑ Mack, Steve.. Podcasting bible. Indianapolis, Ind.: Wiley, 2007. ISBN 978-0-470-37759-8.
