Autofonia
L'autofonia o timpanofonia és l'audició inusualment alta de la pròpia veu d'una persona.[1]
| Tipus | trastorn auditiu  |
|---|---|
| Classificació | |
| CIM-9 | 388.40 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0082090 |
| UMLS CUI | C0877395 |
Entre les possibles causes hi ha l'efecte d'oclusió, causat per un objecte, com un audiòfon sense ventilació o un tap de cera de l'orella, que bloqueja el canal auditiu i reflecteix la vibració del so cap al timpà.[2] Altres causes són l'otitis mitjana serosa,[3] la trompa d'eustaqui oberta que condueix els sons vocals o respiratoris a l'oïda mitjana i la dehiscència del canal superior que fins i tot permet escoltar els batecs del cor, sons intestinals i dels moviments oculars quan llegeixen.
Referències
modifica- ↑ El Siglo médico (en castellà), 1884, p. 750.
- ↑ The "Occlusion Effect" Arxivat August 6, 2007, a Wayback Machine.
- ↑ Manual Para El Diplomado en Enfermeria (ats/due). Temario de Oposiciones. Modulo Ii:atencion Primaria- Atencion Especializadai. (en castellà). MAD-Eduforma, 2003-01-20, p. 39. ISBN 978-84-665-2273-1.