Ava de Melk
Ava de Melk o Ava de Göttweig (Baixa Àustria?, ca. 1060 - Kleinwien, Àustria, 7 de febrer de 1127) és la primera poeta coneguda en llengua alemanya.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | Ava von Göttweig c. 1060 ![]() Baixa Àustria? (Àustria) |
Mort | 7 febrer 1127 ![]() Klein-Wien (en) ![]() ![]() |
Sepultura | Klein-Wien |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Poesia ![]() |
Ocupació | poeta, escriptora, emparedada ![]() |
Orde religiós | Orde de sant Benet ![]() |
vídua i eremita | |
Celebració | Església catòlica |
Beatificació | Venerat com a venerable |
Festivitat | 7 de febrer |
![]() ![]() |
Beguines i murades van fer de la seva llengua materna, de les llengües vernacles, la llengua de la teologia i de la mística, perquè el llatí ja no els servia per tractar l'experiència de l'espiritualitat; Ava de Melk va ser la primera que ho feu en llengua alemanya, en versos apariats en alt alemany mitjà.[1][2]
BiografiaModifica
Ava de Melk devia néixer en un estament noble o aristrocràtic, si atenem a l'alt nivell d'alfabetització que mostra, així com el fet de poder retirar-se a un convent sense ser monja.[3]
Ja casada i amb dos fills -de qui probablement rebé instrucció teològica-, es murà -és a dir, es tancà per a viure-hi voluntàriament en reclusió- després de la mort del seu espòs, a l'abadia de Göttweig (Baixa Àustria, prop de Krems) o abadia de Melk. A Kleinwien, prop de Göttweig, hi ha una torre anomenada Avaturm (Torre d'Ava), que podria haver format part de l'antic monestir. L'església de Sant Blai de Kleinwien, construïda a finals de la primera meitat del segle XV, s'aixeca actualment al lloc on hi hagué aquell monestir de dones de Göttweig i la petita capella de la venerable Ava de Melk.[1][4]
A partir dels seus poemes, se sap que Ava de Melk coneixia els comentaris bíblics de Beda el Venerable, l'obra de Raban Maur, la d'Alcuí de York i el Libellus de Antichristo d'Adsó de Montier-en-Der. A banda dels temes religiosos, se serví de motius i episodis de la tradició popular i textos apòcrifs. Són freqüents en els seus versos les referències autobiogràfiques.
Ha estat proclamada venerable per l'Església Catòlica.
ObresModifica
- Johannes (Joan Baptista)
- Leben Jesu ("Vida de Jesús); la secció final és Die 7 Gaben des Heiligen Geistes (Els set dons de l'Esperit Sant)
- Der Antichrist (L'Anticrist)
- Das Jüngste Gericht (El judici final)
Leben Jesu, Der Antichrist i Das Jüngste Gericht foren descoberts el 1841 per Joseph Diemer en un monestir de Vorau.
Premi de Literatura Frau AvaModifica
L'any 2002, amb motiu del 875è aniversari de la seva mort, es va crear el Premi de Literatura Frau Ava (Frau Ava-Literaturpreis), un premi de literatura en alemany per a escriptores que ja hagin editat prèviament prosa o poesia. Es començà a concedir el 2003, amb una periodicitat bianual, per premiar un text en prosa que tracti d'una manera nova i innovadora, en el llenguatge i la forma, temes relacionats amb l'espiritualitat, la religió o la política, adreçat a lectors joves i adults.[5]
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Fargas Peñarrocha, Mariela. Alternativas. Mujeres, género e historia (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 2020-02-28. ISBN 978-84-9168-411-4.
- ↑ Huguet Torres, Josep. «Les murades o emparedades: vida contemplativa a través de la reclusió». Ab origine Magazine. [Consulta: 20 desembre 2021].
- ↑ «Ava of Melk (d. 1127)». Encyclopedia.com. [Consulta: 20 desembre 2021].
- ↑ «Frau Ava» (en alemany). Frau Ava Literaturpreis. [Consulta: 20 desembre 2021].
- ↑ «Verleihung der 10. Frau Ava-Literaturpreises» (en alemany). Frau Ava Literaturpreis. [Consulta: 20 desembre 2021].
BibliografiaModifica
- Kartschoke, Dieter, 1994 (2nd ed.). Geschichte der deutschen Literatur im frühen Mittelalter. Munich.
- Maurer, F. Die Dichtungen der Frau Ava. Tubinga, 1966.
- Lena Mayer-Skumanz. Frau Ava. Wien, Dachs-Verlag, 2002. ISBN 3-85191-257-8
- Kurt Schochs (ed.). Die Dichtungen der Frau Ava. Graz, ADEVA, 1986. ISBN 3-201-01312-9
- Biographisch-Bibliographisches Lexikon.
- Das Jüngste Gericht.