Aztlán
Aztlán ('lloc de blancor' o 'lloc de les garses', del nàhuatl azta=ocells + tlan (tli)=lloc d'origen) és la llar ancestral llegendària dels asteques/mexiques. És representat com una illa en un llac localitzat en el que ara és el nord de Mèxic (o possiblement el sud-oest dels Estats Units), des del qual els primers mexiques van emergir al principi del quart món. La paraula asteca, rarament emprada pels mexiques per a descriure's a si mateixos, deriva de la paraula Aztekatl, que significa "d'Aztlán".
Tipus | regió fictícia | |||
---|---|---|---|---|
Les característiques d'aquest lloc tenen un rol que no va més enllà de la llegenda de la qual diu que el déu Huitzilopochtli els va ordenar que partissin des d'Aztlán i s'assentessin en un lloc on haurien de trobar un llac, i dins del llac un illot amb una pedra, sobre la pedra un cactus i en aquest una àguila devorant una serp, per la qual cosa les tribus asteques migrants van localitzar i s'hi van assentar a la vall de Mèxic, on van fundar Tenochtitlán (també una illa en un llac, la reproducció de la seva llar original) en una migració que va començar en 1116.[1]
Durant la conquesta espanyola de Mèxic, la història d'Aztlán va guanyar importància i va ser divulgada per Fra Diego Durán (1581) i altra gent com una mena de paradís o Edén, lliure de malaltia i de mort, que havia existit en alguna regió del llunyà nord. Aquestes històries van ajudar a iniciar expedicions dels castellans en el que ara és el sud-oest dels Estats Units.
Aztlán també dona el seu nom a diversos moviments polítics hispànics als Estats Units, com el consell revolucionari i Govern provisional d'Aztlán i de METXA, també conegut com a Moviment Estudiantil Chicano d'Aztlán. Aztlán es refereix sovint a ambicions irredentistes d'independència o bé d'unió amb Mèxic per als estats al sud-oest dels EUA, territoris que Mèxic havia controlar abans del Tractat de Guadalupe Hidalgo el 1848.
Referències
modifica- ↑ José Manuel Lozano Fuentes, Amalia López Reyes. 9789682600456 (en castellà). Compañía Editorial Continental, 1978, p. 80. ISBN 9789682600456.
Enllaços externs
modifica- Aztlán virtual Arxivat 2005-12-01 a Wayback Machine. (castellà)
- El mite de Mexcaltitlán com a Aztlán Arxivat 2006-11-08 a Wayback Machine. (castellà)