Un Béké és el nom que rep a les Antilles Franceses un habitant crioll de fenotip blanc descendent dels primers colons europeus i que pertany a la classe econòmica dirigent.[1] Constitueixen poc menys de l'1% de la població local.[2]

Infotaula de grup humàBéké
Tipusgrup humà Modifica el valor a Wikidata

EtimologiaModifica

Sembla que la paraula és original de l'igbo (Nigèria), i serveix per a designar un blanc o europeu.[3] La tradició local el fa derivar de la pregunta "eh bé qué?" ("Bé, què?") que assenyala una expressió recurrent dels primers colons.[4] Però aquesta explicació no sembla tenir moltes explicacions etimològiques. Al Carib, on es parla de blanc crioll o blanc kréyòl, o sia BK, d'ací Beke.[5] Una altra origen hauria estat blanc des quais, perquè els colons sovint controlaven les mercaderies del port.

En comparació, el Blanc Péyi qualifica un blanc de França nascut a les Antilles, però no descendent de colons, i que ha adoptat les característiques regionals (com la llengua créole).[6] A Guadalupe no és exacte d'anomenar békés els descendents dels colons. Històricament hi són dits blancs-pays (que no té res a veure amb el blanc péyi martiniquès).[7]

Condicions socialsModifica

A Martinica, els békés representen al voltant de 3.000 persones[8] de 397 732 habitants.

Sobre el conflicte social que va començar el gener de 2009 a les Antilles Franceses: des que s'iniciaren les vagues a principis de Guadalupe, les tensions socials entre békés i la resta de la població de les Antilles franceses es multiplicaren. El moviment LKP acusa els békés de mantenir molta riquesa, mentre que només representen una proporció molt petita de la població.[8]

Declaracions racistes a un documental televisiuModifica

A començ de 2009, Canal + va emetre un documentari de 50 minuts anomenat Les derniers Maîtres de Martinica,[9] en la qual un membre prominent de la comunitat béké i una de les figures econòmiques més poderoses de l'illa, Alain Huyues Despointes (President del Groupe Alain Huyues Despointes), és enregistrat (obertament, sense càmera oculta) fent una declaració que es podria dir racista: Quan veig famílies de parelles mixtes (blanc i negre), els seus fills tenen diferents colors. No hi ha harmonia. Alguns tenen el mateix tipus de cabells que jo [assenyala els cabells llisos], altres tenen els pèls caragolats. Tots a la mateixa família, amb diferents colors de pell. No crec que això sigui correcte. Hem mirat de preservar la raça ". La veu en off afegeix que els membres de la comunitat béké que es casen amb persones de color, són excomunicats.

BibliografiaModifica

  • Édith Kováts-Beaudoux, Les Blancs Créoles de la Martinique. Une minorité dominante, éd. L'Harmattan, 2002 (éd. orig. 1969), resum per Frédéric Cazou, a L'Homme, n°177-178 gener-juny 2006
  • Jacques Petitjean-Roget, La société d'habitation à la Martinique. Un demi siècle de formation 1635-1685, Lille, Atelier de reproduction des thèses, 1980 (2 vol.)

ReferènciesModifica

  1. Marie-Christine Hazaël-Massieux, article Béké a Introduction à la langue et à la culture créoles des Petites Antilles, capítol Realia antillaise, online
  2. Béatrice Gurrey et Benoît Hopquin, Békés : Une affaire d'héritage, a Le Monde, 28 de febrer de 2009], online Arxivat 2009-03-02 a Wayback Machine.
  3. Annegret Bollée (dir.), Dictionnaire étymologique des créoles français de l'Océan Indien. Tome II : Mots d'origine non-française ou inconnue, 1993; Serge Joséphau, Africanismes dans le créole, a Quelques aspects du patrimoine culturel des Antilles., Fort-de-France, C.D.D.P, 1977, citats per M.-C. Hazaël-Massieux
  4. Élodie Jourdain, Le vocabulaire du parler créole de la Martinique, éd. Klincksieck, 1956, p. 171, note 1
  5. La Rue Case-Nègres de Joseph Zobel
  6. Du Neg nwè au Béké Goyave, le langage de la couleur de la peau en Martinique, Isabelle Michelot Arxivat 2011-10-06 a Wayback Machine. « Il est composé du complément du nom -péyi (signifiant local) en construction directe sans connotation économique, par opposition au Béké (où le sème de "riche" est dominant) et au blanc goyave (où le sème "pauvre" est dominant), appellation méprisante du blanc qui n'a pas réussi économiquement »
  7. Mémoires de Békées, Renée Dormoy-Léger, Elodie Dujon-Jourdain L'Harmattan, París 2002
  8. 8,0 8,1 Béatrice Gurrey et Benoît Hopquin, « Békés : Une affaire d'héritage », Le Monde, 28 de febrer de 2009.
  9. «Les derniers maîtres de Martinique». Arxivat de l'original el 2009-02-24. [Consulta: 21 octubre 2009].

Enllaços externsModifica

  • Gerry L'Etang, Créolisation et créolité à la Martinique : essai de périodisation, Communication au colloque L'Habitation/Plantation : héritages et mutations, Faculté des Lettres et Sciences humaines, Schoelcher, UAG, 10-11 de març de 2004, online (francès)