Bóndi
El bóndi (també karl i húsbóndi[1]) en l'Era vikinga escandinava era el nucli principal de la societat, format per camperols i artesans,[2] i constituïen una classe mitjana molt generalitzada. Eren homes lliures i tenien destacats drets, com l'ús d'armes i el privilegi d'integrar el Thing en la seva condició de grangers propietaris i/o terratinents.
El perfil del bóndi s'especifica en la Rígsthula, una llegenda escandinava que descriu al déu Ríg ajagut amb tres parelles per procrear i portar al món a les tres classes socials: thralls, karls (o bóndi) i jarls. El poema descriu com ha de ser la imatge, el comportament, i el tipus de la feina que s'espera a cada un:
- Amma va donar a llum un nen
- i el va embolicar en un bolquer.
- Li van donar aixopluc
- i li van posar per nom Karl,
- el vermell, el sa. Va obrir els ulls.
- Va començar a créixer
- i a desenvolupar-se.
- Va forjar reixes per les seves arades
- va construir graners.
- Va domesticar bous
- va aixecar cases.
- Es va procurar carros
- va manipular l'arada.
- Va anar a la recerca
- de la propietària de la casa.
- Vestida de pell de cabra
- i la hi va donar a Karl.
- La va cridar jove
- i va sostenir el seu vel nupcial.
- Van viure com esposos
- es van canviar anells.
- Es van cobrir el seu llit amb llençols de lli
- van construir una llar.
- Els seus fills van portar els noms següents: Saüc,
- Casolà i Ferrer
- Pagès, Arador
- Barba afilada, Bonde
- Barba de garba, Paladí
- Mosso, Home.
- I les seves filles: Donzella,
- Núvia, Alegre
- Noia, Orgull
- Dona, Femella
- Filla, Virtuosa, Casta.
Karl
modificaLa mitologia nòrdica cita Karl com a fruit de la relació il·lícita entre el déu Heimdal i la mortal Amma. Karl i la seva esposa Snor, serien els progenitors dels camperols i homes lliures.[5] Els odalsbóndi (propietaris de possessions amb caràcter hereditari) podien cedir part de les seves terres a altres Karls a canvi de lleialtat i suport incondicional sempre que fos necessari.[6]
Navegants i comerciants
modificaPerò sobretot els bóndi eren grans navegants i comerciants. Amb els seus drakkars per a la guerra i knarrs per al comerç, els vikings dominen pràcticament els mars a Europa septentrional. De vegades pirates i altres comerciants, segons circumstàncies. És l'any 873, tot i la mútua desconfiança entre els vikings i l'Imperi Carolingi, quan es pacta el fonament perquè els mercaders poguessin travessar les fronteres per tal de comprar i vendre productes en pau. Birka i Hedeby arriben a ser dos enclavaments importants en les rutes comercials de l'època.[7]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Byock, Jesse (2001), Viking Age Iceland. Penguin Books, ISBN 978-0-14-029115-5 p. 28 Húsbóndi significa amo de la casa i la paraula anglesa husband (espòs) deriva d'aquest apel·latiu.
- ↑ Cohat, Yves. Los vikingos, reyes de los mares (en castellà). Traducció: Morla, Verónica. Madrid: Aguilar, S. A. de Ediciones, 1989, p. 92 (col·l. «Aguilar Universal●Historia» [nº 5]). ISBN 9-788403-600577.
- ↑ Rígsþula Lay de Ríg
- ↑ Oxenstierna, Eric Graf (1959) Los Vikingos, Ed. W. Kohlhammer GmbH, Stuttgart, ISBN 8421742248 p. 194-195
- ↑ Grant, John (2008), Los vikingos, cultura y mitología, Köln, Alemania ISBN 978-3-8365-0276-4 p. 33
- ↑ Velasco, Manuel (2012) Breve Historia de los Vikingos (versión extendida), Ed. Nowtilus, ISBN 9-788499-673455 p. 28
- ↑ Cohat, Yves. Los vikingos, reyes de los mares (en castellà). Traducció: Morla, Verónica. Madrid: Aguilar, S. A. de Ediciones, 1989, p. 84–88 (col·l. «Aguilar Universal●Historia» [nº 5]). ISBN 9-788403-600577.