BK 5
El Bordkanone BK 5 (Canó d'abord 5) era un canó automàtic de 50 mm desenvolupat el 1943 per Rheinmetall destinat principalment al seu ús contra bombarders pesats aliats, especialment els Boeing B-17 de la Força Aèria dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial.
 | |
| Tipus | canó automàtic  |
|---|---|
| País d'origen | Alemanya |
| Història de servei | |
| En servei | 1944 – 1945 |
| Guerres | Segona Guerra Mundial |
| Història de producció | |
| Dissenyador | Rheinmetall AG |
| Fabricant | Rheinmetall AG |
| Quantitat | 300 |
Teòricament, la Luftwaffe creia que els projectils empleats al tenir una alta velocitat de sortida i, per tant, una gran energia cinètica, permetria disparar-les amb precisió des d'una llarga distància, fora de l'abast de l'armament defensiu dels bombarders, i el contingut de material explosiu de cada projectil gairebé asseguraria la destrucció de qualsevol bombarder impactat.[a][1]
Història
modificaEl RLM va donar un contracte a Rheinmetall per a que adaptés el canó KwK 39 de 50 mm, que armava el tanc Panzer III, per a ús aeri en el caça Messerschmitt Me 410 Hornisse. Rehinmetall va afegir-hi un carregador automàtic semicircular de 22 projectils accionat per aire comprimit, fent servir la mateixa munició 50x419R que el KwK39.[1] Es van instal·lar com a Umrüst-Bausätze 4 (Modificació de fàbrica 4) al Me 410 A-1/U4, i de forma experimental, en dos prototips de caça Messerchmitt Me 262A-1a/U4 (encara que aquests no es van utilitzar operativament),[2] perquè el canó MK 214 de calibre similar encara no estava disponible. Una instal·lació experimental del BK 5 en un muntatge al fuselatge es va instal·lar en un nombre reduït de bombarders pesats Heinkel He 177A-3A-3/R5 que formava part d'una petita força de bombarders a la qual se li va encomanar la tasca de suprimir posicions de Flak[b] al front de l'est a prop de Stalingrad a principis de l'hivern de 1942-43.[1]
Es van produir aproximadament 300 exemplars i només va veure accions limitades, sobretot en els avions Me-410 A-1/U4 que servien amb el II. Grup del Zerstörergeschwader 26 (ZG 26).[3] També es va muntar en els caces nocturns Junkers Ju 88 P-4 i en l'avió d'atac a terra Hs 129 B-2[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Williams, Anthony G., 1949-. Rapid fire : the development of automatic cannon, heavy machine guns and their ammunition for armies, navies and air forces. Shrewsbury: Airlife, 2003. ISBN 1-84037-435-7.
- ↑ Ziegler, Mano, 1908-1991.. Me 262 : Hitler's jet plane. Londres: Greenhill, 2004. ISBN 1-85367-624-1.
- ↑ Petrick, Peter.. Messerschmitt Me 210/Me 410 Hornisse/Hornet : an illustrated production history. Hinckley: Midland, 2007. ISBN 978-1-85780-271-9.