Bachgau

Bachgau és una regió històrica al sud-oest d'Aschaffenburg. El Bachgau era, com el Rodgau, part del Maingau.

Bachgau

Localització
49° 55′ 15″ N, 9° 04′ 31″ E

El Bachgau, al sud del Maingau, a l'entorn de l'any 1000

"Cent Bachgaw", gravat de Nicolaus Person 1695, amb els rius Welzbach i Main.

Història

El biograf de Carlemany conegut sota el nom d'Eginard, va rebre del successor de Carles, Lluís I el Pietós, algunes possessions al Bachgau i una pensió. Al voltant de 850 vivia a l'abadia de Seligenstadt al Bachgau i Eginard va expandir la ciutat i va convertir el monestir en un centre cultural de l'edat mitjana. I gràcies als ossos de dos sants, Marcel·lini i Pere, Eginard Seligenstadt es va convertir en un lloc de curació que oferia protecció contra malalties com ara la pesta.

Al final del segle xiii i a partir del XIV va ser objecte de diversos canvis de domini dins el Sacre Imperi Romanogermànic, entre l'Arxidiòcesi de Magúncia (1278, 1309) i el comtat d'Hanau (al voltant de 1278 i 1298-1308). Del Bachgau eren els llocs de Großostheim amb els districtes de Ringsheim, Pflaumheim i Umstadt, el municipi de Schaafheim amb els districtes de Mosbach i Radheim, i el municipi de Stockstadt am Main; el municipi més gran del Bachgau és Großostheim.

Actualment, la Bachgau inclou els llocs Großostheim amb els districtes Ringheim, Pflaumheim i Wenigumstadt al costat bavarès i la comunitat Schaafheim amb els districtes Mosbach i Radheim a Hesse. El centre i la comunitat més gran del Bachgau és el mercat de Großostheim.

Bibliografia

• Demandt, Karl E., Geschichte des Landes Hessen, 1980, pàg. 289.
• Haase, Franziska, Ulrich I., Herr von Hanau. 1281-1306, masch. Diss. Münster 1925, pàgs. 19 i ss.
• Hoch, Günther, Territorialgeschichte der östlichen Dreieich, 1953, pàg. 118.
• Hoch, Günther, Aus der Geschichte des Bachgaus, a: Aschaffenburger Jahrbuch 3 (1956), pàg. 80-90.
• Kittel, J., Weistümer aus dem Bachgau, a: Archiv des historischen Vereins für Unterfranken und Aschaffenburg 23 (1875), Würzburg, pàgs. 163 i ss.
• Löffler, Anette, Die Herren und Grafen von Falkenstein (Taunus) = Quellen und Forschungen zur hessischen Geschichte 99, Darmstadt 1994
• Müller, Wilhelm, Hessisches Ortsnamenbuch, (Starkenburg), Darmstadt
• Johann Wilhelm Christian Steiner: Altertümer und Geschichte des Bachgaus im alten Maingau. Wailandt, Aschaffenburg 1821.