Obre el menú principal

Al-Màlik ar-Rahim Badr-ad-Din Abu-l-Fadàïl Lulu, més conegut simplement com a Lulu o Badr-ad-Din Lulu —en àrab الملك الرحيم بدر الدين أبو الفضائل لؤلؤ, al-Malik ar-Raḥīm Badr ad-Dīn Abū l-Faḍāʾil Luʾluʾ— (vers 1180-1259) fou regent dels atabegs zengites de Mossul i després emir de ple dret. Es creu que era negre i que fou un esclau alliberat. Fou nomenat atabeg per Nur-ad-Din Arslan-Xah I (1193-1211) poc abans de morir, per tenir cura del seu jove fill Izz-ad-Din Massud al-Qàhir (1211-1218) i ratificat per aquest per al seu fill menor Nur-ad-Din Arslan-Xah II (1218-1219). Un altre dels seus fills, al-Malik al-Salih Ismail també fou atabeg. Després va governar Nàssir-ad-Din Mahmud (1219-1233) i el 1233 fou investit senyor de ple dret pel califa.

Infotaula de personaAbu l-Fadail al-Malik al-Rahim Lu'lu Badr al-Din
Badr al-Din Lu'lu'.jpg
Manuscrit amb una miniatura representant a Lu'lu
Biografia
Naixement segle XII
Mort 1259
Religió Islam
Família
Fills Q29885964 Tradueix
Modifica les dades a Wikidata
Moneda

Va sostenir lluites amb els zengites de la Jazira que estaven aliats als mussafírides d'Irbil. En canvi va aconseguir el suport de l'aiubita al-Àixraf ibn al-Àdil de Damasc (1229-1237). Va tenir relacions conflictives amb els khwarizmshahs i es va trobar amb els primers atacs mongols. Va combatre contra as-Sàlih Ayyub (1239 i 1245-1249) de Damasc (i d'Egipte 1240-1249) a la Jazira, i contra an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz d'Alep (1236-1260). En totes les lluites es mostrà com un diplomàtic hàbil i no pas com un guerrer. Aquesta eficàcia i la duració del seu govern el van fer considerar un dels poders locals principals. El primer sultà mameluc al-Màlik al-Muïzz Izz-ad-Din Àybak (1250-1257) es va voler casar amb la seva filla el que li va costar ser assassinat per la seva dona Xàjar-ad-Durr.

Cap al final del seu regnat van arribar amb tota la seva força els mongols que el 1258 van ocupar Bagdad. Es va declarar vassall d'Hülegü, el primer Il-khan, i va poder conservar Mossul, però va morir ja vell el 1259 (amb uns 80 anys). El seu fill al-Màlik as-Sàlih Ismaïl el va succeir però, oposat als mongols, va morir en lluita junt amb el seu fill; els altres fills van renunciar a la successió i el 1260 es van refugiar a Egipte amb Bàybars I. El seu govern és considerat positiu per Mossul que va esdevenir un centre artesanal (art del coure), comercial i cultural. Fou el patró de l'historiador Alí ibn al-Athir.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Badr-ad-Din Lulu