Baiso (llengua)

Per a altres significats, vegeu «baiso».

El baiso és una llengua cuixítica parlada al llac Abaya, a Etiòpia. Ha estat estat estudiada pels lingüistes Lydia Hoeft, Matthias Brenzinger i Ralf Siebert, que han treballat amb les llengües dels llacs Abaya i Chamo, entre les quals es troben el burji, l'ometo, l'oromo i el darasa. A més, Corbett Greville i Richard Hayward han estudiat el gènere i el nombre en diverses llengües, entre les quals es troba el baiso.

Infotaula de llenguaBaiso
Tipusllengua, llengua viva i llengua definitivament amenaçada modifica
Parlants
mil – 3 mil principalment a Llac Abaya
RànquingNo és entre les 100 primeres
Parlat aEtiòpia
Oficial aNo és oficial
Chamomap.jpg
Localització del llac Abaya (Abaya Hayk) a Etiòpia, on es parla el baiso.
Classificació lingüística
Afroasiàtica

   Cuixítica

     Baiso
Característiques
Nivell de vulnerabilitat3 en perill modifica
Codis
ISO 639-1bsw
ISO 639-3bsw modifica
Glottologbais1246 modifica
Ethnologue.combsw modifica
UNESCO81 modifica
IETFbsw modifica
Endangeredlanguages.com3982 modifica

GeografiaModifica

El baiso és natural del llac Abaya, un llac de 1162 km² situat a la Vall del Rift. És un paratge integrat al Parc Nacional de Nechisar. Té més de deu illes, la major part d'elles habitades.

 
Imatge del llac Abaya, on es parla el baiso

En aquests indrets es parlen dues llengües: el baiso i l'ometo, anomenat allà wolaytta, ganjule i gats'ame. L'ometo es parla a diverses regions d'Etiòpia. En canvi, el territori del baiso és molt més reduït. El trobem principalment a les illes del nord del llac, entre les quals hi ha Gidicho i Golmaka, i també a la costa oest, entre les poblacions de Jigesa i Alge.

ParlantsModifica

S'han fet diversos sondejos per estimar-ne el nombre de parlants. Tots els resultats oscil·len entre els mil i els tres mil.

SociolingüísticaModifica

A Gidicho, l'illa més gran del llac, conviu amb l'ometo, mentre que a la resta de localitats de l'espai lingüístic és la llengua majoritària. S'ensenya a les escoles juntament amb l'ometo i l'oromo. Encara que no es parli al llac Abaya, aquesta darrera és una llengua força important a Etiòpia.

Estatus legalModifica

La constitució d'Etiòpia precisa que totes les llengües del país gaudeixen del mateix reconeixement legal[1] (capítol 1, article 5), però són els estats etíops els que han de desplegar els fonaments legals de l'ús de les llengües. És per això que el baiso no es beneficia gens de la llei. Estableix, a més, l'amhàric com a llengua instrumental de la comuncació federal.

ClassificacióModifica

Forma part de les llengües afroasiàtiques, on també trobem l'àrab, l'hebreu i el somali. Dins de la família, se'l classifica a la branca de les llengües cuixítiques juntament amb les seves germanes oromo, sidamo i rendille, entre d'altres.

LèxicModifica

Els nombresModifica

Comparem els nombres en baiso amb els d'altres idiomes de la mateixa família, la cuixítica.

BAISO[2] AFAR[3] OROMO[4] BURJI[5]
1 Koo Iniki Tokko Micca
2 Laama Lammaya Lama Lama
3 Seedi Sidocu Sadii Fadiya
4 Afar Fereyi Afur Foola
5 Ken Konoyu Shan Umutta
6 Le Laheyi Ja'a Liya
7 Todoba Malciini Torba Lamala
8 Siddeet Bacaara Saddet Hiditta
9 Saagaal Sagaala Sagal Wonfa

BibliografiaModifica

Brenzinger, Matthias. The ‘Islanders’ of Lake Abaya and Lake Chʼamo: Harro, Ganjule, Gatsʼame and Bayso, 1995

Brenzinger, Matthias, Hoeft, Lydia, Siebert, Ralph. Languages of the Abbaya/Chamo area - report part 1, with notes on Koorete, 1994.

Greville, G. Corbett, Hayward, Richard J. 1987. "Gender and number in Bayso". Dins Lingua 72:195-222

Hoeft, Lydia, Siebert, Ralph. Sociolinguistic survey report of the Abbaya/Chamo area of Ethiopia part 1, 2001

Enllaços externsModifica

NotesModifica

  1. Vegeu la constitució d'Etiòpia http://www.apapeth.org/Docs/constitution%20-english.pdf
  2. Dades del baiso tretes de Brenzinger, Matthias. The ‘Islanders’ of Lake Abaya and Lake Chʼamo: Harro, Ganjule, Gatsʼame and Bayso, 1995 http://www.sil.org/silesr/1999/003/brenzin5.pdf
  3. Dades de l'afar tretes de Lingweb de la Universitat del Valle (Colòmbia) http://afaraf.free.fr/page/numeraux.html
  4. Dades de l'oromo tretes del portal Digital dialects http://www.digitaldialects.com/Oromo/numbers_1I.htm
  5. Dades del burji tretes de la Viquipèdia anglesa llengua Burji