Baixant de la Font del Gat

Baixant de la Font del Gat és una popular sardana d'Enric Morera i Viura composta l'any 1926-1927, a la qual li va afegir lletra Antoni Vives i Batlle. És possible que aquesta composició es basés en alguna corranda popular anterior. En aquesta sardana apareix la famosa tonada de la cançó "Baixant de la Font del Gat".

Baixant de la Font del Gat

Forma musical	cançó
Compositor	Enric Morera i Viura
Llengua	català
Data de publicació	1926
Gènere	sardana
País d'origen	Catalunya

La Font del Gat

La cançó es basa en una popular Font del Gat situada en els Jardins de Laribal, de la muntanya de Montjuïc (Barcelona), on des de mitjan segle xix les parelles d'enamorats acudien per obtenir intimitat, ja que estava situada en un dels llocs més solitaris de la muntanya.

A més, també, Baixant de la Font del Gat és una tragicomèdia popular catalana en tres actes i un epíleg, estrenada el 15 d'abril de 1922, escrita per Josep Amich i Gastó A. Màntua. L'any 1924 l'obra es va retitular o modificar per Baixant de la Font del Gat o La Marieta de l'ull viu, tragicomèdia en quatre actes.

Lletra

Ballant una sardana

Baixant de la Font del Gat és també una tragicomèdia popular catalana escrita l'any 1922, publicada per La Novel·la Teatral Catalana

Versió Curta

Versió Llarga (Sardana)

Baixant de la font del gat, una noia, una noia, baixant de la font del gat, una noia i un soldat. Pregunteu-li com se diu: Marieta, Marieta, pregunteu-li com se diu: Marieta de l'ull viu.

Al cor de Montjuïc on el jovent alegrement hi riu... i fins el músic n'ha fet una sardana cantant: La marieta de l'ull viu. La Font del Gat, de molts és estimada i les noies hi van amb l'aimador i s'hi trobem a grat, tot fent brenades recordant els amors de la cançó. Sardana: Paisatge bonic, és el Parc de Montjuic, una fontana bella es veu al mig, que amb molta gran il·lusió va inspirar una cançó molt feliç… De bon matinet al sortir el sol la Marieta, amb el cantiret se'n va a la font tota soleta, un cop és allà un soldadet li fa l'aleta, i baixen tots dos contents bo i fent-se l'amor. De paraules gentils ells, se'n diuen a mils com si fossin ocells van piulant com ells, i la Marieta no, es deixa fer un petó. A pas de dansa i amb emoció sent el ressò d'una cançó que diu: La Marieta encisera és una flor que al venir la primavera dona olor, és tan riallera i té un mirar tan clar que en les estrelles em fa pensar feliç. Baixant de la Font del Gat una noia, una noia, baixant de la Font del Gat una noia i un soldat. Pregunteu-li com se diu: Marieta, Marieta, pregunteu-li com se diu: Marieta de l'ull viu. La Marieta encisera és un tresor que molts comprarien a preu d'or i a ulls clucs. Té sentiment i agraïment de cor, amb el donzell, que li fa l'amor de temps. I la festa acabarà amb tota certesa quan sigui portada a l'altar.