Balakovo - Балаково (rus) - és una ciutat de l'óblast de Saràtov, a Rússia.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBalakovo
Балаково (ru) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusentitat territorial administrativa de Rússia, assentament humà, gran ciutat i ciutat/poble Modifica el valor a Wikidata

SobrenomВолжская Венеция i Вторая родина В. И. Чапаева Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 52° 02′ 20″ N, 47° 47′ 02″ E / 52.03898°N,47.78392°E / 52.03898; 47.78392
EstatRússia
Óblastóblast de Saràtov
Districte municipalBalakovsky District (en) Tradueix
Entitat territorial administrativaMunicipal Formation of the City of Balakovo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població184.466 (2021) Modifica el valor a Wikidata (2.335,01 hab./km²)
Geografia
Superfície79 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud25 m Modifica el valor a Wikidata
Creació1762 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal413840 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic8453 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKTMO63607101001 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKATO63407000000 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webadmbal.ru Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

La història de Balakova comença durant el primer terç del segle xviii. A l'arxiu de Sant Petersburg fou descobert un document de l'any 1738 en què es menciona una propietat de cosacs que estava disposat a dues verstes (antiga mesura russa ≈ 1,06 km) de Volga. El decret de Caterina II el 14 de desembre del 1782 donà començament a la població a la vora esquerra del Volga. A finals del segle xvii Balakovo continuava ignorant el poder de terratinents. El 1780 fou inclosa en el domini de Saràtov.

El 1911 sortí a la llum un decret segons el qual Balakovo adquirí l'estatut de la ciutat amb el dret d'autonomia. La vetlla de la revolució de 1917 Balakovo tenia 6 esglésies, 7 col·legis, una central elèctrica, una fàbrica de fosa de ferro, una fàbrica mecànica del motor petrolier dels germans Mamin, els tallers de reparació de vaixells, i moltes altres petites indústries, així com un hospital públic i una biblioteca.

Des del 1956 fins al 1971 s'hi construí la central hidroelèctrica que menà a la inundació de la part de la riba de la ciutat i a la crescuda del Volga. És el que feu desenvolupar la ciutat, i molt aviat s'hi construí un complex industrial.

Ciutats agermanades

modifica