Balakovo
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Balakovo - Балаково (rus) - és una ciutat de l'óblast de Saràtov, a Rússia.
Балаково (ru) ![]() | ||||
Tipus | entitat territorial administrativa de Rússia, assentament humà, gran ciutat i ciutat/poble ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Sobrenom | Волжская Венеция i Вторая родина В. И. Чапаева ![]() | |||
Localització | ||||
| ||||
Estat | Rússia | |||
Óblast | óblast de Saràtov | |||
Districte municipal | Balakovsky District (en) ![]() | |||
Entitat territorial administrativa | Municipal Formation of the City of Balakovo (en) ![]() ![]() | |||
Capital de | Municipal Formation of the City of Balakovo (en) ![]() Balakovsky District (en) ![]() Balakovskiy uyezd (en) ![]() ![]() | |||
Població humana | ||||
Població | 184.466 (2021) ![]() | |||
Geografia | ||||
Superfície | 79 km² ![]() | |||
Altitud | 25 m ![]() | |||
Creació | 1762 ![]() | |||
Identificador descriptiu | ||||
Codi postal | 413840 ![]() | |||
Fus horari | ||||
Prefix telefònic | 8453 ![]() | |||
Identificador OKTMO | 63607101001 ![]() | |||
Identificador OKATO | 63407000000 ![]() | |||
Altres | ||||
Agermanament amb | ||||
Lloc web | admbal.ru ![]() |
Història
modificaLa història de Balakova comença durant el primer terç del segle xviii. A l'arxiu de Sant Petersburg fou descobert un document de l'any 1738 en què es menciona una propietat de cosacs que estava disposat a dues verstes (antiga mesura russa ≈ 1,06 km) de Volga. El decret de Caterina II el 14 de desembre del 1782 donà començament a la població a la vora esquerra del Volga. A finals del segle xvii Balakovo continuava ignorant el poder de terratinents. El 1780 fou inclosa en el domini de Saràtov.
El 1911 sortí a la llum un decret segons el qual Balakovo adquirí l'estatut de la ciutat amb el dret d'autonomia. La vetlla de la revolució de 1917 Balakovo tenia 6 esglésies, 7 col·legis, una central elèctrica, una fàbrica de fosa de ferro, una fàbrica mecànica del motor petrolier dels germans Mamin, els tallers de reparació de vaixells, i moltes altres petites indústries, així com un hospital públic i una biblioteca.
Des del 1956 fins al 1971 s'hi construí la central hidroelèctrica que menà a la inundació de la part de la riba de la ciutat i a la crescuda del Volga. És el que feu desenvolupar la ciutat, i molt aviat s'hi construí un complex industrial.