Baldassare Longhena
arquitecte venecià
Baltasar Longhena —en italià Baldassare Longhèna— (Venècia, 1598-18 de febrer de 1682) va ser un arquitecte venecià. Es va formar en l'escola de Palladio i Scamozzi.[1] És el representant més important del barroc venecià.[2]
| Nom original | (it) Baldassare Longhèna  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1596 Venècia (Itàlia) |
| Mort | 18 febrer 1682 (85/86 anys) Venècia (Itàlia) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Venècia |
| Ocupació | arquitecte, escultor |
| Activitat | 1612 - 1682 |
| Professors | Vincenzo Scamozzi |
| Alumnes | Antonio Gaspari, Bernardo Falconi i Giuseppe Sardi |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Pare | Melchisedech Longhena |
Va construir entre 1631 i 1656 la Basílica de Santa Maria della Salute. Més tard va concloure la Procurazie Nuove iniciada per Scamozzi. Entre les seves altres obres destaquen:
- Façana de Santa Justina (1640)
- Col·legi grec (1648)
- Capella Vendramis a San Pietro di Castello (1646)
- Església de Santa Maria ai Scalzi (1646)
- Façana de Sant Salvador (1663)
- Seminari Patriarcal (1670)
- Ospedaletto (1674)
- Santa Maria di Nazareth
- palau de Battaglia
- palau d'Eles
- palau de Pesaro
- palau de Rezzonigo
Referències
modifica- ↑ «Longhèna, Baldassare» (en italià). Enciclopedia Treccani on line. Treccani, s.d.. [Consulta: 18 setembre 2023].
- ↑ «Baldassare Longhena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Baldassare Longhena