Ball de Dames i Vells de Tarragona
El Ball de Dames i Vells és un ball parlat que forma part de les Festes de Santa Tecla de Tarragona.[1] També es pot considerar la representació com un entremès, una forma de teatre còmica d'un sol acte.
| ||||
Tipus | tipus de dansa | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Festes de Santa Tecla de Tarragona | |||
Localització | Tarragona | |||
Estat | Espanya | |||
És un ball popular de caràcter satíric, interpretat només per homes, amb un argument senzill i planer, i amb un llenguatge còmic, amb al·lusions eròtiques, gests obscens i paraules malsonants. La crítica als poders establerts és la seva essència.[1] Cada 22 i 23 de setembre entre sarcasmes i ironies, es passa revista a tots aquells fets locals, nacionals, estatals i internacionals que al llarg de l'any destaquen per ser censurables.[2] Encarna el més pur estil del Carnaval. En aquest ball, la música i la coreografia desenvolupen un paper complementari.
Història
modificaLa primera referència d'aquest ball és de 1514[2] quan el formaven 16 personatges integrats dins del seguici. Posteriorment s'hi incorporaren altres personatges com el batlle i el rector (segles xviii-xix).
Amb la desaparició dels monopolis gremials, el 1813, els balls passen a ser representats per particulars. El parlament més antic que es conserva és de 1818,[3] quan el ball estava format per 5 vells, 5 dames, el senyor batlle, el senyor rector, 2 dimonis, i músics que toquen la flauta, el violí i el bombo.
El ball desapareix el 1908[3] i no tornà a sortir de forma estable fins al 1922. El 1948 es van aturar les representacions i no es tornà a recuperar fins al 1981, de mans de la colla sardanista Joventut Tarragonina i dels alumnes de l'escola municipal de teatre i amb el suport de l'Ajuntament.[3]
Sempre polemitzant sobre temes d'actualitat social i política han sigut molt criticats, i alhora molt aplaudits, per accions o frases de les seves actuacions. El 2018 la crema irònica d'una foto del rei Felip VI i altres expressions considerades insultants cap a la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia van arribar al Congrés dels Diputats on parlamentaris de Ciutadans van preguntar al govern espanyol si instaria a actuar la fiscalia per a perseguir penalment els autors.[4]
Actualment, el Col·lectiu de teatre necessari Trono Villegas és el responsable de les representacions. En el procés de recuperació es van posar les bases de l'estructura del text (versos heptasíl·labs-[sil·laba tònica]) i el ball dels personatges. En aquest aspecte cal destacar la feina de sistematització duta a terme per Oriol Grau i Josep Maria Salvadó i Urpí.
Cronologia
modifica- 1514 Primera referència al ball de Dames i Vells, a[5] amb 16 personatges, immers en el seguici.[3]
- El 1566 i el 1577 apareixen referències també al joc dels vells amb la confraria dels bastaixos.
- 1604 amb l'entrada de l'Arquebisbe Joan Vic figura el Joc de Ball dels Vells, que a més de ballades itinerants pels carrers, es fa una representació a la plaça St. Francesc (Plaça de la Font) en un recinte delimitat, durant tres hores.
- 1664 es diu explícitament que tots els integrants són homes. El Batlle i el Rector s'incorporen en els segles XVIII-XIX[3]
- 1695 ja figura com a Ball de Dames i Vells. Amb Carles III es va promulgar una Cèdula per prohibir els balls i entremesos.
- 1813, desapareixen el monopolis gremials, i els balls del seguici passen a mans de particulars,
- 1818 Llista de components: 5 Vells, 5 Dames, Sr. Batlle, Sr. Rector, 2 Dimonis, músics: flauta, violó, bombo. El que toca el bombo és Parón (manuscrit) "toca Perón" per fer canvis de parelles, iniciar balls, etc. El primer parlament conservat.
- 1886 la premsa arracona als Balls per "poco dignos de una capital de provincia" per ser na imatge del passat rural. Fins al 1922-23 no tornarà a sortir, tan sols el 1908 de forma esporàdica.
- 1981 es recupera de forma definitiva, per part de la Colla Sardanista "Joventut Tarragonina", Josep Maria Salvadó i Oriol Grau dos, dels responsables que arribi als nostres dies amb gran vigència.[3]
- 1988 s'incorpora el Guàrdia Civil, com a representant de l'estament militar (Blasques).[3]
- 1990 es crea un cos de seguretat "La Catalana" per separar el nombrós públic del ball. Són les úniques dones del Ball de Dames i Vells.[3]
Versos habituals
modificaTot i que el text del ball es renova cada any per fer referència satírica a aspectes de l'actualitat, hi ha alguns versos característics que es mantenen pràcticament invariables any rere any:[6]
« | I deu-mil gràcies us dono / a tothom, generalment, / que perdoneu nostres faltes / si, per cas, en res faltem. | » |
« | Per què t'hi casaves, ruc? / Ara fes-te la punyeta. / No és pas que no t'ho hagués dit, / que aqueta... cagava dreta! | » |
« | Fixeu-se la meva dona / quina llufa s'ha fotut. / De tant pudenta com era / m'ha fet perdre la salut. | » |
« | Dius que guanyes i ets molt ric, / per què encara m'has de pagar / les set pessetes i mitja / del dia que us vai casar? | » |
« | Ara ja estareu contents, / mals vells, del dany que heu causat. / Sisquera tu, va, belluga’t! / No et quedis aquí plantat! | » |
« | Tranquils que tinc influrències / entre els cercles clericals, / perquè pixo aigua beneita / i cago ciris pasquals. | » |
« | Santa Tecla gloriosa, / mare dels tarragonins. / Què tenim avui per dinar? / Espineta amb caragolins! | » |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «ball de Dames i Vells | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «BALL DE DAMES I VELLS. SANTA TECLA TARRAGONA». Ajuntament de Tarragona. [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Palomar, Salvador «El Ball de Dames i Vells. Teatre popular i sàtira festiva» (pdf). Caramella, 23, pàg. 16-19.
- ↑ «Ciutadans se une al PP y no apoya a Dames i Vells de Tarragona» (en castellà). Diari de Tarragona, 28-09-2018 [Consulta: 20 agost 2022].
- ↑ Arxiu Històric de Catalunya
- ↑ Toca, Peron!!! : parlamentes del Ball de Dames i Vells de Tarragona (1981-2013). Valls: Cossetània, D.L. 2014. ISBN 978-84-9034-269-5.
Enllaços externs
modifica