Ballarina espanyola

quadre de Joan Miró i Ferrà

Ballarina espanyola, també coneguda com a Danseuse espagnole, és una pintura a l'oli realitzada per Joan Miró el 1928 i que actualment forma part de la col·lecció permanent del Centre Georges Pompidou de París. Forma part de la sèrie de pintures-objecte que el pintor realitza després de declarar que volia "assassinar la pintura"[1]

Infotaula d'obra artísticaBallarina espanyola
Missing image icon with camera and upload arrow.svg Imatge externa no lliure
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorJoan Miró i Ferrà Modifica el valor a Wikidata
Creació1928
Gènereretrat Modifica el valor a Wikidata
Materialcartó Modifica el valor a Wikidata
Dimensions100 (alçària) × 80 (amplada) cm
Propietat deAube Elléouët Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióMuseu Nacional d'Art Modern (Saint-Merri (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariAM 2003-258 Modifica el valor a Wikidata

AntecedentsModifica

La sèrie de ballarines espanyoles se situen després de la creació dels paisatges i retrats imaginaris. És durant aquest període que el pintor utilitza material d'un qualsevol material per a crear les obres, fent les famoses pintures-objecte, com ho és també la coneguda pintura (guix, oli sobre llenç) de 1940.[2] Miró llença un veritable desafiament contra la pintura, apreciat per Louis Aragon :

« l'extrema, l'arrogant pobresa dels materials »
— Louis Aragon[3]

DescripcióModifica

Es tracta d'una composició minimalista que conté exactament quatre elements[4]

  1. Un suro
  2. Un ocell de plomes, de color marró fosc;
  3. A barret, d'acer;
  4. Un panell de fusta pintat de blanc.

La tapa i la ploma s'enganxen en l'amplada de la part superior, en la meitat dels panells de fusta. La ploma està lleugerament inclinada cap a la dreta i és un tutú. El passador travesa el suro, la punta de la figura representa el peu de la ballarina. El cap de l'agulla sembla el de la ballarina.

HistòriaModifica

És l'esperit de la irresponsabilitat dada el que causa la major llibertat immediata de Miró.[5] Paul Éluard descriu una de les còpies de la sèrie:

« Una de les dues millors dones que he conegut, quan em vaig trobar amb ella, s'havia enamorat d'una pintura de Miró ballarina espanyola. En el llenç en blanc, una agulla de barret d'ala i ploma »
— Paul Éluard.[6]

L'obra va ser adquirida per André Breton. La seva filla la va donar al Centre Georges Pompidou el 2003.[4]

ReferènciesModifica

  1. Dupin, p. 151
  2. Dupin, p. 155
  3. Louis Aragon, La Peinture au défi, 1930, repris sous le titre Les Collages, éditions Hermann, Paris, 1965, p.43
  4. 4,0 4,1 «danseuse Espagnole», 1928.[Enllaç no actiu]
  5. Bonnefoy, p. 14
  6. Paul Éluard, Naissance de Miró, Cahiers d'Art núm 1/3, Paris, 1937, p. 79-80

BibliografiaModifica

  • Clavero, Jordi J. Fundació Joan Miró. Guia de la Fundació. Barcelona: Ediciones Polígrafa, 2010. DL B.10.061.2010. ISBN 978-84-343-1242-5. 
  • (fr) Jacques Dupin, Miró, Paris, Flammarion, 1961 et 1993 (ISBN 2-08-011744-0)
  • (fr)(en) Margit Rowell, Joan Miró, selected writings and interviews, Boston, J.K.Hall et Da Capo press, 1986, 356 p. (ISBN 0306804859)
  • (fr) Yves Bonnefoy, Joan Miró, Paris, Bibliothèque des Arts, 1964