Ballata
peça musical de ball popular a Itàlia entre els segles XIII i XV
La ballata és una obra musical de ball, popular entre el segle xiii i el segle xv,[1] que a poc a poc ha perdut aquest caràcter. La seva utilització com a cançó és posterior a la del madrigal i al principi va ser sobretot monòdica. La ballata, monòdica o polifònica té una estructura poètico-musical preestablerta: consta d'una estrofa a tall de tornada (ripresa) seguida de dues estrofes amb melodia diferent (piedi), d'una tercera estrofa amb la mateixa melodia que la tornada (volta) i d'una repetició final de la tornada (ABbaA).[2]
| Forma musical | gènere musical forma musical forma poètica  |
|---|---|
| Gènere | obra musical de ball |
| Moviment | ars nova |
Referències
modifica- ↑ Marrocco, W. Thomas «The Ballata. A Metamorphic Form» (en anglès). Acta Musicologica. International Musicological Society, 31, 1, gener-març 1959. DOI: 10.2307/931813 [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑ Hoppin, Richard H. La música medieval. Traducció: Pilar Ramos López. Ediciones AKAL, 2000, p. 460 [Consulta: 2 maig 2021].