Banana Joe

pel·lícula de 1982 dirigida per Stefano Vanzina

Banana Joe és una pel·lícula italiana dirigida l'any 1982 per Steno.

Infotaula de pel·lículaBanana Joe
Banana Joe FilmPoster.jpeg
Fitxa
DireccióStefano Vanzina
Protagonistes
Dissenyador de produccióFrancesco Bronzi Modifica el valor a Wikidata
GuióMario Amendola
Bruno Corbucci
Bud Spencer
Stefano Vanzina
MúsicaGuido De Angelis
Maurizio De Angelis
FotografiaLuigi Kuveiller
MuntatgeRaimondo Crociani
DistribuïdorInterCom i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia
Alemanya
Estrena1982
Durada96 minutes
Idioma originalItalià
Doblada al catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de comèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAmèrica del Sud Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0082045 Filmaffinity: 227208 Allocine: 58951 Rottentomatoes: m/banana_joe Allmovie: v150293 TCM: 482292 Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

Banana Joe viu en un petit poble tropical. Lluny de la corrupció i dels problemes de la societat moderna, conrea plàtans i en fa viure tot el poble. De retorn d'un viatge forçós, s'ha instal·lat un industrial i amenaça la tranquil·litat dels habitants…[1]

RepartimentModifica

  • Bud Spencer: Banana Joe
  • Marina Langner: Dorianne
  • Mario Scarpetta: Manuel
  • Gianfranco Barra: Torcillo
  • Enzo Garinei: Moreno
  • Gunther Philipp: Sarto
  • Giorgio Bracardi: Sergent Martino
  • Salvatore Basile: L'oficial de Policia
  • Carlo Reali: El Capità de Policia
  • Edy Biagetti: El Patró del Club

ComentariModifica

La pel·lícula és una idea del mateix Bud Spencer, que d'altra banda va coescriure el guió amb el seu verdader nom, Carlo Pedersoli. A més dels mateixos ingredients que en les seves altres pel·lícules (sol o en duo amb Terence Hill), l'actor ha volgut sobretot donar un missatge al públic denunciant sobretot la invasió del capitalisme, el industrialització en el medi natural i el ineficacia de la burocràcia.[2]

Al voltant de la pel·lículaModifica

  • Com és normal, Bud Spencer encarna un personatge obtús i no gaire astut amb una perillosa dreta. Aquesta vegada, té la particularitat de no saber ni llegir ni escriure i d'enamorar-se d'una sola dona.
  • Quan Banana Joe mira publicitat en una televisió exposada en una vitrina, es pot reconèixer l'actriu Gisela Hann que havia actuat com una de les dues filles de la comunitat mormona de la qual Terence Hill es va enamorar a Li deien Trinidad.
  • En l'escena del Mocambo Club, es pot sentir la cançó "Brotherly Love", extreta de la pel·lícula Parell i senars. Més tard, en l'escena de l'obertura del casino, se sent igualment el tema dels crèdits de Dos super-policies.

ReferènciesModifica

  1. «Banana Joe». The New York Times.
  2. Interview de Philippe Lombard dans les bonus du DVD de Banana Joe.