Per a altres significats sobre la banda C de ones de radiofreqüència, vegeu «Banda C (ràdio)».

La Banda-C és un rang de l'espectre electromagnètic de les microones que comprèn freqüències d'entre 3,7 i 4,2 GHz i des 5,9-6,4 GHz. Va ser el primer rang de freqüència utilitzat en transmissions satelitales. Bàsicament el satèl·lit actua com repetidor, rebent els senyals en la part alta de la banda i reemesos cap a la Terra a la banda baixa, amb una diferència de freqüència de 2.225 MHz Normalment s'usa polarització circular, per duplicar el nombre de serveis sobre la mateixa freqüència.

Antena per a Banda C.

Ja que el diàmetre d'una antena ha de ser proporcional a la longitud d'ona de l'ona que rep, la Banda-C exigeix antenes més grans que les de la Banda Ku. Encara que això no és un problema més gran per a instal·lacions permanents, els plats de Banda-C imposen limitacions per a camions SNG (Sáteline News Gathering, camions dissenyats i equipats per enviar un senyal a un satèl·lit). Comparat amb la Banda-Ku, la Banda-C és més fiable sota condicions adverses, principalment pluja forta i calamarsa. Al mateix temps, les freqüències de banda-C estan més congestionades i són més vulnerables cap interferència terrestre.

Bandes de microonesModifica

L'espectre de microones es defineix usualment com l'energia electromagnètica que va des d'aproximadament 1 GHz fins a 100 GHz de freqüència, encara que un ús més antic inclou freqüències una mica més baixes. La majoria de les aplicacions més comunes es troben dins del rang d'1 a 40 GHz. Les bandes de freqüències de microones, segons la definició de la Radio Society of Great Britain (RSGB), es mostren en el següent quadre :

banda L 1 to 2 GHz
banda S 2 to 4 GHz
banda C 4 to 8 GHz
banda X 8 to 12 GHz
banda Ku 12 to 18 GHz
banda K 18 to 26.5 GHz
banda Ka 26.5 to 40 GHz
banda Q 30 to 50 GHz
banda U 40 to 60 GHz
banda V 50 to 75 GHz
banda E 60 to 90 GHz
banda W 75 to 110 GHz
banda F 90 to 140 GHz
banda D 110 to 170 GHz

FontsModifica