Banu Razin

Els Banu Razín foren una nissaga que va governar l'emirat o taifa d'Albarrasí o d'as-Sahla.[1] Eren d'ascendència amaziga i es van establir a la península Ibèrica al segle viii. A l'inici del segle xi, durant la fitna del Califat de Qúrtuba, van restar lleials als omeies cordovesos (Hixam II, 976-1009, 1009 i 1010-1013), però finalment van acabar donant suport a Sulayman al-Mustaín (1009-1010, 1010 i 1013-1016) que els hi va reconèixer el govern local d'as-Sahla, que van governar des d'aleshores fins a l'abril del 1104, quan el seu estat fou ocupat pels almoràvits.

El fundador de la dinastia fou Hudhayl ibn Khàlaf ibn Lubb ibn Razín (1013-1045). A la seva mort el va succeir el seu fill Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Hudhayl Djabr al-Dawla, que fou conegut també per Husam al-Dawla (així l'esmenten algunes fonts, però que en realitat era el seu títol anterior a pujar al tron) i va tenir un llarg govern de quasi 60 anys. El va succeir el seu fill Yahya ibn Abd-al-Màlik al que el seu pare va concedir el seu antic títol, que el fill va portar al pujar al tron el 1103, i fou el darrer sobirà.

Emirs Banu RazinModifica

BibliografiaModifica

  • Enciclopèdia de l'Islam, VIII, 495

ReferènciesModifica

  1. De fet, el nom de la vila d'Albarrasí d'aquesta família. En època andalusina el lloc era conegut com Xantamariyya aix-Xarq, ‘Santa Maria d'Orient’, per contraposició a Xantamariyya al-Gharb, ‘Santa Maria d'Occident’, l'actual Faro, a l'Algarve.