Barca auxiliar
| La Viquipèdia no és un manual, un compendi, un receptari o una guia. El projecte apropiat per a això és Viquillibres |
Adjunta a un vaixell d'una certa importància, una barca auxiliar és una embarcació més petita emprada per a operacions complementàries de transport de persones o mercaderies o per a maniobres fonamentals en la navegació. Les barques auxiliars tradicionals podien desplaçar-se amb rems i, a vegades, amb veles. En l'època del vapor algunes barques auxiliars disposaven de petites màquines de vapor. Més modernament hi ha barques amb motors de combustió interna (interiors, foraborda, de transmissió en Z, a reacció) i elèctrics.
En molts casos la barca auxiliar, fora de ser un accessori, és una part fonamental del vaixell principal.
Dimensions
modificaLes dimensions de les barques auxiliars dels vaixells oscillen entre els bots individuals molt petits (menys de dos metres d'eslora) i les llanxes de molts remers amb una superfície vèlica important i dimensions considerables.
- El navegant solitari Alain Gerbault usava un bot de lona plegable Berthon de 1,80 metres (un cop desplegat).[1]
Funcions
modificaCarregar i descarregar persones
modificaEn vaixells ancorats a una certa distància de la costa les barques permeten embarcar i desembarcar persones amb certa seguretat i comoditat. També són útils per a portar persones entre vaixells.
Carregar i descarregar mercaderies
modificaAigua potable, queviures, llenya, mercaderies, armes, pólvora poden transportar-se entre el vaixell i la costa.
Maniobres
modifica
- Ancorar i salpar àncores
- Sondar costes desconegudes
- Explorar
- Remolcar o ajudar a la maniobra del vaixell principal
- Barques auxiliars de pesca
- Atacar i defensar-se d'altres vaixells
- Salvament
- Rescatar un home a l'aigua
- Abandonar el vaixell en cas de perill
Terminologia
modificaLes barques auxiliars han estat designades per diversos noms, de forma genèrica o basant-se en el tipus d'embarcació: “scapha” (plural “scaphae”, en llatí), gróndoles, esquifs, barques de panescalm, llanxes, baleneres, “long boats”, “captain's gigs”...
Terminologia britànica
modifica
- Admiral's barge
- Captain's gig
- Cutter
- Dinghy
- Jolly boat[2]
- Longboat
- Pinnace,
- Yawl
Història
modificaLes barques de servei d'un vaixell estan documentades des de l'antiguitat. La seva importància capital passa sovint desapercebuda al costat d'altres accions de la crònica principal. A continuació s'exposen alguns exemples de l'ús de les barques auxiliars.
Roma clàssica
modifica| « | Quod quum animum advertisset Cæsar, scaphas longarum navium, item speculatoria navigia militibus compleri iussit : et, quos laborantes conspexerat, iis subsidia sum mittebat.
|
» |
| — De bello gallico. Juli Cèsar. IV, 24-26.[3][4][5][6] | ||
Les liburnes començaren la seva història com a vaixells de pirates. Cada liburna anava acompanyada d'un barca de panescalm (amb molts rems i molt veloç) per anar a la descoberta de possibles preses o d'enemics poderosos.
En una traducció al castellà de Flavius Renatus Vegetius es pot llegir una descripció de les liburnes pirates amb molts detalls interessants.[7] Poden destacar-se, entre altres, les següents:
- la costum d'anar completament camuflades (naus, veles i tripulants) amb una pintura de color “verd terrós”
- l'ús de barques auxiliars de molts rems (“falúas” en la traducció castellana ; que en català clàssic seria una barca de panescalm) per a anar d'exploració avançada.
Naufragi de Pau de Tars
modificaEls vaixells mercants romans (“navis onerariae”) disposaven una barca auxiliar. En la narració de Pau, una barca auxiliar anava embarcada a la nau.
- En els Actes dels apòstols es pot llegir el naufragi de Sant Pau, que viatjava en una nau mercant romana carregada de blat.[8] El viatge va començar malament. La nau va salpar de Laloí Limenes -Bells Ports- (prop de Lasea) en una època perillosa (passat el “dejuni”, dia de l'Expiació jueva o Yom Kippur, entre setembre i octubre) contra el consell de Pau, ja que el centurió que manava va fer més cas del pilot i del patró. Aviat els sorprengué una ventada, d'un vent anomenat euroaquiló. Varen hissar el bot que duien a remolc amb prou feines i cintraren la nau amb cables...Al cap de catorze nits d'anar a la deriva encallaren la nau en un sorral i amb moltes dificultats arribaren a la platja. Era l'illa de Malta.[9]
Vikings
modificaEn la Saga d'Eric el Roig, capítol XIII, la mort de Bjarni Grimolsson va relacionada amb la barca auxiliar de la seva nau.[10]
“Barca catalanescha” (1241)
modificaEn un contracte de noli de dues galeres de Montpeller s'esmenten dues barques catalanes (“barchis catalaneschis”) com a barques auxiliars de les galeres.[11]
Nau “Le Paradis” (1268)
modificaEn el contracte per a noliejar la nau “Le Paradis” (entre els enviats pel rei Lluís IX de França i Piero d'Oria) hi constaven algunes barques auxiliars:
- barcham unam canterii
- barchas duas de parascalmo
- gondolam unam[12]
En aquesta obra es parla de “la barca de la nau” de manera natural, indicant (de forma implícita) que la barca auxiliar era un element més del vaixell.
En un apartat dedicat a les multes als tripulants (mariners, ballesters o servicials) que desembarquin del vaixell sense permís s'especifica una multa de 10 sous si la barca emprada és barca de panescalm (la barca de panescalm del vaixell) i 5 sous si es tracta d'una altra barca del vaixell.[13]
Gracià Amat (c 1465)
modificaEn el contracte de construcció d'una calavera a Barcelona per a Gracià Amat, s'especifica que els mestres d'aixa han de lliurar una barca auxiliar, un esquif (escrit squiff en el document), com a part del vaixell inclosa en el conjunt de peces fonamentals.[14]
La nau de Cristòfor Colom
modificaSegons alguns estudis la nau Santa Maria tenia dues barques de servei.[15][16] La més gran (anomenada “batel” en els documents) tenia 20 peus d'eslora, 9 de mànega i 1,5 de puntal. Disposava de set bancs per a 14 remers. L'altra barca (anomenada “chalupa”) tenia una eslora de 20 peus. Els estudis indicats no detallen les fonts originals.
- Sobre l'encallada i pèrdua posterior de la nau hi ha una descripció de l'accident i de les mesures previstes per a provar de salvar la nau.[17] La narració indica que la barca anava a remolc i que Colom volia tirar una àncora per popa (la nau va encallar de proa) – emprant la barca – i fer força amb una gúmena lligada a l'àncora i l'argue de la nau, per a mirar de desencallar el vaixell.
- Un estudi acurat de l'accident hauria d'explicar l'estat de la marea i el nivell de l'aigua.
La mort d'Hug de Montcada i Gralla
modificaLes referències al fet són nombroses i no sempre coincidents.[18][19][20][21][22][23][24][25][26][27]
En la confusió provocada pels brulots, un abordatge inutilitzà el timó de la San Lorenzo. La maniobra amb els rems no resultava prou àgil per a combatre contra la maregassa i l'escomesa dels enemics (de l'Ark Royal en particular). Hug de Montcada va decidir anar-se a refugiar al port de Calais (sota control francès i, en teoria, neutral). No ho va aconseguir. Progressant amb la vela de trinquet i els rems, la galiassa va provar d'entrar al port de Calais però va embarrancar prop de la platga. Quedant mig tombada de costat. Els soldats (probablement aterrits per la tempesta i l'incident) desertaren la nau, saltant a l'aigua. Molt es varen ofegar. Només uns quants fidels romangueren a bord.
Els anglesos, enviaren uns quant bots amb soldats per a apoderar-se de la galiassa. Finalment Howard va enviar un reforç amb la barca de panescalm de l'Ark Royal i pogueren reduir els darrers resistents. Hug de Montcada fou abatut amb un tret d'arcabús al cap i també moriren Joan Setantí i altres catalans defensors.
L'expedició dels germans Nodal[28] i Diego Ramírez de Arellano es va fer amb dues caravel·les de 80 tones i dues barques auxiliars (anomenades “chalupas”). Molts treballs de sondar fons haurien estat impossibles sense les barques. A més dels treballs d'exploració, les barques s'empraren per a fer aigua i llenya.
En l'expedició a Califòrnia les botes d'aigua potable tenien una fuita important i calgué anar a terra amb la llanxa del vaixell. El responsable d'aquella aiguada fou el tinent Pere Fages.[29]
El capità William Bligh i 18 tripulants foren obligats a embarcar-se en la llanxa de la fragata amotinada. Barca sense coberta de 23 peus (uns 7 metres) d'eslora.[30]
L'illa de Rockall fou trepitjada per primer cop l'any 1811. La narració del fet descriu les anècdotes de navegació associades: corrents, boira, fragata i llanxa extraviades, ...[31]
El capità Slocum va tallar un dory per la meîtat i va fer dues barquetes tapant la popa amb dos espills de fusta. Com a bussi auxiliar del seu iot (Spray) portava una d'aquestes barquetes, un mig dory fàcil d'hissar i avarar. Segons aquell navegant, el seu bussi servia de banyera i de safareig per a rentar la roba.[32]
Aquesta pel·lícula descriu prou bé la vida a bord d'una goleta dedicada a la pesca del bacallà. La jornada dels pescadors es realitzava a bord d'una petita barca de rems: el dory. Cada pescador en una barqueta lluny del vaixell nodrissa. Una goleta transportava entre dotze i vint dorys apilats.
Expedició Endurance (1914-1917)
modifica
Després que l'Endurance s'enfonsés, la tripulació del mar de Weddell esmerçà alguns mesos acampats al gel abans de marxar cap a l'illa Elephant amb els tres bots "salvavides" rescatats del vaixell: el James Caird, el Dudley Docker i el Stancomb Wills. De fet es tractava de les tres barques auxiliars, reforçades i modificades sobre la marxa.
Referències
modifica- ↑ Alain Gerbault. Seul à travers l'Atlantique. Librorium Editions, 29 abril 2020, p. 13–. ISBN 978-3-96724-355-0.
- ↑ William Russell (miscellaneous writer.). The jolly boat; or, Perils and disasters illustrating courage, endurance, and heroism in the merchant-marine service. Ed. by lieut. Warneford, 1865, p. 142–.
- ↑ Charles Thomas Cruttwell; Peake Banton Specimens of Roman Literature: Passages Illustrative of Roman Thought and Style. Griffin, 1879, p. 411–.
- ↑ Auguste Jal. La flotte de Cesar par Auguste Jal. Firmin Didot freres, fils et C., 1861, p. 42–.
- ↑ Julius Caesar. Caesar's Commentaries on the Gallic war: and the first book of the Greek paraphrase; with English notes, critical and explanatory, plans of battles sieges, etc., and historical, georgraphical, and archæological indexes. Harper, 1848, p. 336–.
- ↑ José GOYA MUNIAIN. Los Comentarios de Cayo Julio César traducidos. P.J. Pereyra, 1798, p. 169–.
- ↑ Vegecio. Instituciones militares. impreso en casa de Juaquin Ibarra, 1764, p. 262–.
- ↑ Nou Testament. L'Abadia de Montserrat; p.540/543, maig 2007, p.540/543. ISBN 978-84-8415-906-3.
- ↑ Novum Testamentum triglottum, Græce, Latine, Germanice. Græcum textum addito lectionum variarum delectu recensuit, Latinum Hieronymi notata Clementina lectione ex auctoritate codicum restituit, Germanicum ad pristinam Lutheranæ editionis veritatem revocavit A. F. C. Tischendorf, 1854, p. 536–.
- ↑ Helge Ingstad; Anne Stine Ingstad The Viking Discovery of America: The Excavation of a Norse Settlement in L'Anse Aux Meadows, Newfoundland. Breakwater Books, 2000, p. 99–. ISBN 978-1-55081-158-2.
- ↑ Auguste Jal. Glossaire nautique répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes par A. Jal. Didot, 1848, p. 243–.
- ↑ Auguste Jal. Glossaire nautique répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes par A. Jal. Didot, 1848, p. 245–.
- ↑ Consolat de Mar. Llibre de consolat dels fets maritims: ara novament corregit y emendat ab algunes declaracions de paraules als margens .... en casa Sebastia de Cormellas, 1592, p. 104–.
- ↑ Martin Malcolm Elbl. The Portuguese Caravel and European Shipbuilding: Phases of Development and Diversity. UC Biblioteca Geral 1, 1985, p. 571–. GGKEY:PBC3SCAZ2NF.
- ↑ Biblioteca Digital de Castilla y León. La nao Santa María : memoria de la Comisión arqueológica ejecutiva, 1892.
- ↑ Spain. Comisión arqueológica ejecutiva. La nao Santa MarÕa: memÑria de la ComisiÑn arqueolÑgica ejecutiva, 1892. Library of Alexandria, p. 27–. ISBN 978-1-4655-6677-5.
- ↑ Bartolomé de las Casas. Vida de Cristóbal Colón. Linkgua, 31 agost 2010, p. 89–. ISBN 978-84-9007-492-3.
- ↑ Reign of Elizabeth ; Volume VI., 1870, p. 477–.
- ↑ Jacques-Auguste de Thou; Nicolas Rigault Histoire universelle de Jacques-Auguste de Thou: depuis 1543. jusqu'en 1607, 1734, p. 186–.
- ↑ Juan de Ferreras. Synopsis histórica chronologica de España. en la Imprenta de Don Antonio Pérez de Soto, 1775, p. 336–.
- ↑ John Lothrop Motley. History of the United Netherlands from the death of William the silent to the Synod of Dort, with a full view of the English-Dutch struggle against Spain, and of the origin and destruction of the Spanish armada. John Murray, 1860, p. 493–.
- ↑ Luis Gorrochategui Santos. The English Armada: The Greatest Naval Disaster in English History. Bloomsbury Publishing, 22 febrer 2018, p. 25–. ISBN 978-1-350-01699-6.
- ↑ The Field of Mars: Being an Alphabetical Digestion of the Principal Naval and Military Engagements, in Europe, Asia, Africa, and America, Particularly of Great Britain and Her Allies, from the Ninth Century to the Present Period ... Selected from the Best Historians and Journalists, and Adjusted from the Greatest Authority ... To which is Prefixed an Essay on the Art of War, and a Comprehensive System of Military and Naval Discipline .... J. Macgowan, 1801, p. 72–.
- ↑ The Christian Observer. Whiting & Watson., 1803, p. 476–.
- ↑ Andre Du Chesne. Histoire d'Angleterre, d'Escosse, et d'Irlande, contenant les choses les plus dignes de memoire ... Nouv. ed., rev. et corr. et cont. ... par Du Verdier. Lovys Billaine, 1666, p. 2–.
- ↑ The Athenæum: A Journal of Literature, Science, the Fine Arts, Music, and the Drama. British Periodicals Limited, 1860, p. 823–.
- ↑ Carlos Coloma. Las Guerras de los Estados Baxos desde el ano de mil y quinientos ochenta y ocho, hasta el de mil y quinientosnouenta y nueue. Recopiladas por do. Carlos Coloma cauallero del habito de Santiago ... a costa de Miguel Manescal mercader de libros, 1627, p. 7–.
- ↑ Fernando Fulgosio. Cronica de la provincia de Pontevedra. Rubio y Compañía, 1867, p. 69–.
- ↑ Angela Cano Sánchez; Gaspar de Portolá; Elena Mampel González Gaspar de Portola: cronicas del descubrimiento de la alta California 1769. Edicions Universitat Barcelona, 1984, p. 233–. ISBN 978-84-7528-118-6.
- ↑ Frances Burney. The Diary and Letters of Madame D'Arblay: Volume 2. BoD – Books on Demand, 25 setembre 2019, p. 360–. ISBN 978-3-7340-8875-9.
- ↑ The Mariner's Library Or Voyager's Companion: Containing Narratives of the Most Popular Voyages from the Time of Columbus to the Present Day; with Accounts of Remarkable Shipwrecks, Naval Adventures, the Whale-fishery &c ... and Illustrated by Fine Engravings. C. Gaylord, 1840, p. 277–.
- ↑ Joshua Slocum. Sailing Alone Around the World. The Floating Press, 1 gener 2009, p. 20–. ISBN 978-1-77541-190-1.
