Bardaï (Txad)

petita ciutat i l'oasi en extrem del nord de Txad

Bardaï (en àrab برداي, Bardāy) és una petita ciutat i oasi a l'extrem nord del Txad. És la principal ciutat de la regió de Tibesti, que va ser format en 2008 a partir del Departament de Tibesti de l'antiga regió de Bourkou-Ennedi-Tibesti.

Infotaula de geografia políticaBardaï

Localització
 21° 21′ 12″ N, 17° 00′ 01″ E / 21.3533°N,17.0003°E / 21.3533; 17.0003Coord.: 21° 21′ 12″ N, 17° 00′ 01″ E / 21.3533°N,17.0003°E / 21.3533; 17.0003
EstatTxad
RegionsRegió de Tibesti Modifica el valor a Wikidata

S'hi parla la llengua tedaga, mentre que llengua dazaga n'és la llengua secundària.[1] La ciutat es comunicada amb l'exterior per l'aeroport de Zougra. L'equip de futbol local és el club de futbol General Sal.

HistòriaModifica

El primer europeu que va parlar de Bardaï fou l'explorador alemany Gustav Nachtigal. Va arribar a Bardaï el 8 d'agost de 1869,[2] però va haver de fugir els dies 3 i 4 de setembre degut a l'actitud hostil de la població local tubu. La ciutat va ser envaïda pels turcs al voltant de 1908; cap a l'any 1911 hi tenien una guarnició de 60 homes i sis canons.[3]

Bardaï va cridar l'atenció internacional en 1974, quan un grup rebel, dirigit per Hissène Habré, va atacar la ciutat i va capturar-hi una arqueòloga francesa, Françoise Claustre, i altres dos ciutadans europeus.[4] Els rebels van establir aquí una estació de ràdio antifrancesa durant la guerra civil, que es va conèixer com la Veu de l'Alliberament del Txad, o Ràdio Bardaï.[5][6]A principis del decenni de 1980, s'hi va establir, amb el suport militar libi, un govern d'oposició dirigit per Goukouni Oueddei.[7] Al desembre de 1986, les forces de Habré van atacar els libis a Bardaï.[8]

DemografiaModifica

Població[9]
1993 1 074
2009 2 854

ReferènciesModifica

  1. Frawley, William J. International Encyclopedia of Linguistics. Oxford University Press, 1 maig 2003, p. 492. ISBN 978-0-19-513977-8. 
  2. Fisher, Humphrey J. Slavery in the History of Muslim Black Africa. C. Hurst & Co. Publishers, gener 2001, p. 344. ISBN 978-1-85065-524-4. 
  3. Wright, John L. Libya, Chad and the Central Sahara. C. Hurst & Co. Publishers, 1989, p. 118. ISBN 978-1-85065-050-8. 
  4. Hanhimäki, Jussi M. An International History of Terrorism: Western and Non-Western Experiences. Routledge, 17 gener 2013, p. 200. ISBN 978-1-136-20279-7. 
  5. Toïngar, Ésaïe. A Teenager in the Chad Civil War: A Memoir of Survival, 1982-1986. McFarland, 1 gener 2006, p. 20. ISBN 978-0-7864-2403-0. 
  6. West Africa. Afrimedia International, 1983, p. 170. 
  7. The History of Western Africa. The Rosen Publishing Group, 15 gener 2011, p. 105. ISBN 978-1-61530-399-1. 
  8. Arnold, Guy. The A to Z of Civil Wars in Africa. Scarecrow Press, 15 setembre 2009, p. 84. ISBN 978-0-8108-6885-4. 
  9. «City Population - Population Statistics in Maps and Charts for Cities, Agglomerations and Administrative Divisions of all Countries of the World». [Consulta: 18 juliol 2020].