La Baronia de Pau fou una Jurisdicció senyorial[1] centrada al castell de Pau. La baronia de Pau estigué en poder del llinatge honòmin[2] que fou molt important al país, amb personatges de gran relleu, especialment durant la baixa edat mitjana i l'època renaixentista. Al segle xvi els barons de Pau entroncaren amb la casa vescomtal de Rocabertí i en sorgí el llinatge Rocabertí-Pau. Els Pau tingueren dominis a l'altre costat de l'Albera, al Vallespir; foren senyors de les Abelles i de Cervera de la Marenda, i de Cinclaus, al mateix Empordà. Tenien casa a la ciutat de Girona, al carrer del Paó (vulgarment, del Pavo), anomenat així per l'escut d'aquesta família en el qual figura aquest ocell.[3]

Els seus primers personatges documentats són Berenguer de Pau, esmentat el 1073, i Guillem Ramon de Pau, que ho és entre els anys 1128 i 1138. Bernat de Pau, fill de Guillem de Pau i d'Oms, que el 1329 consta com a lloctinent de les terres continentals del Regne de Mallorca, dividí les seves possessions entre dos fills i d'aquesta manera es formaren les dues branques del llinatge, la dels senyors de Cervera i la dels barons de Pau. Un altre fill de Bernat sembla que fou Pere de Pau, governador d'Atenes i Neopàtria, que ha estat considerat el darrer almogàver de Grècia; defensà molts de dies l'Acròpolis fins que s'hagué de retre el 2 de maig de 1388, fet que significà la fi de la dominació catalana a Grècia.[3]

L'any 1524, Beatriu Joana de Pau, baronessa de Pau i senyora de Cervera de la Marenda, es casà amb Francesc de Rocabertí i de Bellera, fill del vescomte Felip-Dalmau (II). Així naixia la línia de barons cognomenats Rocabertí-Pau-Bellera, que haurien d'afegir algunes importants possessions als dominis aportats pels Pau, com les senyories d'Avinyonet i d'Espolla.[3]

El 1698, el poble de Pau consta com a propi del comte d'Empúries, però amb la plena jurisdicció civil en poder de Francesc de Rocabertí-Pau-Bellera. La línia directa es trencà en la seva filla Anna, casada amb Josep d'Amat, marquès de Castellbell, llinatge que posseí el títol baronial de Pau a partir del 1746.[3]

Referències modifica