Batalla de Cal·linic
La batalla de Cal·linic es va lliurar el 171 aC entre el Regne de Macedònia i la República romana. Els macedonis, comandats per Perseu, van vèncer el cònsol Publi Licini Cras, vora el turó de Cal·linic, a prop de Larisa.
| Tercera Guerra Macedònica | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Cal·linic Batalla de Cal·linic | |||
| Tipus | pàgina de desambiguació de Wikimedia  | ||
| Data | 171 aC | ||
| Lloc | A prop de Larisa | ||
| Resultat | Victòria macedònica | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Antecedents
modificaA la mort de Felip de Macedònia el 179 aC, el seu fill Perseu va intentar restaurar la influència internacional de Macedònia, i es va moure agressivament contra els seus veïns.[1] Quan Perseu va ser implicat en un complot d'assassinat contra un aliat de Roma, el Senat va declarar la Tercera Guerra Macedònica.
Batalla
modificaLa batalla va començar amb una furiosa càrrega de cavalleria de Perseu contra els grecs i la cavalleria de voluntaris de la línia romana, però la cavalleria de Tessàlia de darrere d'aquestes forces va impedir el trencament de les línies romanes. A la dreta romana, Cras es va enfrontar amb Cotis en un combat entre la infanteria i la cavalleria lleugera viciós. Satisfet amb la derrota de la majoria de les forces romanes desplegades, Perseu va prendre el seu consell general Evandre i va fer que les seves forces es retiressin abans d'atacar la infanteria pesant restant.[2]
Conseqüències
modificaL'any 168 aC, les legions romanes van trencar la falange macedònia a la batalla de Pidna.[3] Perseu va acabar rendint-se a Luci Emili Paule i va acabar sent exhibit a Roma, carregat de cadenes. El regne de Macedònia fou dissolt i els seus habitants venuts com esclaus. Les seves terres es donaren a colons romans (exlegionaris) i aliats i a la llarga Macedònia acabaria convertint-se en província romana. Aquest no fou el darrer conflicte entre les dues potències, però va trencar del tot el poder de Macedònia. Les conseqüències polítiques foren desastroses pel regne, que fou dividit en quatre províncies que tenien la prohibició de comerciar entre elles o amb Grècia.
Bibliografia
modifica- ↑ Grant, Michael. History of Rome (en anglès). Prentice Hall, 1978, p. 120. ISBN 0965035670.
- ↑ Livi, Tit. Ab Urbe Condita (en llatí), p. 42, 58-60.
- ↑ Matyszak, Philip. The Enemies of Rome From Hannibal to Attila the Hun (en anglès). Thames and Hudson, 2004, p. 53. ISBN 050025124X.