La batalla de Djenné fou un combat entre les forces de l'imperi de Mali i el Paixalik marroquí de Timbuctu. La batalla va significar el final de l'imperi de Mali i l'aparició de diversos petits estats a l'oest d'Àfrica.

Infotaula de conflicte militarBatalla de Djenné

Conquestes de la dinastia sadita
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data26 d'abril de 1599
Coordenades13° 54′ N, 4° 33′ O / 13.9°N,4.55°O / 13.9; -4.55
LlocDjenné
ResultatVictòria marroquina
Col·lapse de l'Imperi de Mali
Bàndols
imperi de Mali Dinastia sadita
Comandants
Mahmud IV Sayyid Mansur

Antecedents modifica

Durant els segles XV i xvi l'imperi de Mali va entrar en un progressiu estat de declivi, i tots els estats vassalls perifèrics es van independitzar i fins i tot l'imperi Songhai va afrontar la supremacia, però en 1591 l'imperi Songhai va ser derrotat a la batalla de Tondibi per una força expedicionària marroquina gràcies a l'ús d'armes de foc com l'arcabús i el canó, i foren empesos cap a l'est a través del riu Níger on van poder establir el regne Dendi.[1] Amb els Songhai desterrats, el rei Mansa Mahmud IV de Mali va intentar reconstruir el seu regne, i el primer pas seria la conquesta de Djenné, que controla l'interior de la vall del Níger, governada per Sayyid Mansur, qui un cop alertat va demanar reforços a Timbuctu, i rebé una força dirigida pels alcaids al-Mustafa al-Fil i Ali bin Abd Allah al-Tilimsani, que incloïa arcabussers i que van arribar amb embarcacions fluvials.[2]

Batalla modifica

Els marroquins van arribar el 26 de maig trobant Mansa Mahmud IV acampat a la duna de Sanuna,[2] des d'on haurien d'embarcar per entrar a la ciutat, i van haver de lluitar per fer-se camí cap a la ciutat amb les armes de foc. Les forces paixalik van entrar a la ciutat, però l'exèrcit de Mali encara estava acampat i lluny de ser derrotat.[3] Sayyid Mansur i el rei de Djenné Muhammad Kinba bin Isma’il van sortir i contraatacar l'exèrcit de Mali, que es va trencar i patir moltes baixes, i es vegué obligat a fugir.

Conseqüències modifica

La derrota de l'imperi de Mali a Djenné va destruir l'aliança temporal que Mahmud IV va poder reunir, i l'Imperi de Mali va deixar de ser un factor polític a la regió,[3] es va retirar a Niani i va morir el 1610. Els seus tres fills van separar els vestigis del país, i Mali es va convertir en un conjunt d'aliats relativament lligats que foren ser engolits per l'Imperi Bambara,[4] a qui tot el pashalik de Timbuktu va haver de retre homenatge. Així i tot, cap dels poders emergents s'acostaria a l'hegemonia de Mali o Songhai. L'Àfrica occidental va passar a una regió governada per estats més petits i menys centralitzats fins al segle xix.

Referències modifica

  1. Idrissa, Abdourahmane; Decalo, Samuel. Historical Dictionary of Niger (en anglès). Scarecrow Press, 2012, p. 174. ISBN 0810860945. 
  2. 2,0 2,1 Hunwick, 1988, p. 234.
  3. 3,0 3,1 Shillington, Kevin. Encyclopedia of African History, Vol. 1. Londres: Routledge, 2004, p. 922. ISBN 1-57958-245-1. 
  4. Ki-Zerbo, J; Niane, D.T.. UNESCO General History of Africa, Vol. IV: Africa from the Twelfth to the Sixteenth Century (Abridged Edition). Berkeley: University of California Press, 1998, p. 75. ISBN 0-520-06699-5. 

Bibliografia modifica

  • Hunwick, John. Timbuktu & the Songhay Empire: Al-Sa'dis Ta`rikh al-sudan down to 1613 and other Contemporary Documents. Leiden: BRILL, 1988, p. 480 pages. ISBN 90-04-12822-0.