Obre el menú principal

La Batalla de Germe es va lliurar entre el mes d'abril i maig del 1304[1] a Germe (Península d'Anatòlia) i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia a l'emperador bizantí Andrònic II Paleòleg, contra les tropes turques de l'Emirat de Germiyan-oğhlu. Les tropes turques ocupaven la ciutat bizantina de Germe, però en tenir notícies de l'arribada de la Companyia, evacuaren la ciutat sense presentar batalla. Tot i la precipitació de la fugida però, el turcs no pogueren evitar l'escomesa de catalans i aragonesos, que atacaren durament la ressaga turca.

Infotaula de conflicte militarBatalla de Germe
Guerres de la Companyia Catalana d'Orient
Batalla de Germe (Mediterrani oriental)
Batalla de Germe
Batalla de Germe
Batalla de Germe
Coord.: 39° 11′ 18″ N, 27° 36′ 32″ E / 39.18833°N,27.60889°E / 39.18833; 27.60889
Kırkagaç.jpg
Chliara, l'actual Kırkağaç
Tipus batalla
Data entre el mes d'abril i maig del 1304
Coordenades 39° 11′ 18″ N, 27° 36′ 32″ E / 39.18833333°N,27.60888889°E / 39.18833333; 27.60888889
Lloc Germe (Soma), península d'Anatòlia
Resultat victòria de la Companyia Catalana d'Orient en nom de l'Imperi Bizantí
Bàndols
Turcs Oghuz
*Emirat de Germiyan-oğhlu
Imperi Bizantí
*Companyia Catalana d'Orient
*Mercenaris alans
*Romeus bizantins
Comandants en cap
Yakup bin Ali Şir Roger de Flor
Oficials destacats
Corberan d'Alet
Megas Archon Maroules
Forces
1.500 cavalleria
4.500 almogàvers
1.000 mercenaris alans
Modifica les dades a Wikidata

AntecedentsModifica

Durant el 1302, tots els esforços militars de l'imperi Bizantí per aturar l'ofensiva dels turcs sobre Anatòlia havien resultat inútils. Davant d'aquesta situació, l'emperador bizantí Andrònic II Paleòleg contractà els serveis d'una unitat de mercenaris, la Companyia Catalana d'Orient, que desembarcà a Constantinoble el setembre del 1303. La primera acció militar contra els turcs tingué lloc pocs dies després de la seva arribada, quan derrotaren i exterminaren sistemàticament les tropes turques de l'Emirat de Karesi que assetjaven el Cap de l'Artaqui. Donada la proximitat de l'hivern però, la Companyia decidí hivernar al mateix Cap de l'Artaqui.

Guerra contra els Emirats TurcsModifica

La campanya del 1304 s'havia d'iniciar el mes d'abril[2] i tenia per principal objectiu alliberar la ciutat bizantina de Filadèlfia, assetjada pels turcs de l'Emirat de Germiyan-oğhlu. Però un enfrontament amb els mercenaris alans que formaven brigada amb la Companyia endarrerí l'inici de l'expedició. Després de l'enfrontament els mercenaris alans es negaren a continuar amb la Companyia, i tan sols uns 1.000 decidiren continuar sota les ordres de Roger de Flor. La campanya s'inicià finalment a primers de maig i les tropes de què disposava Roger de Flor sumaven uns 6.000 homes de la Companyia (1.500 homes a cavall i 4.500 almogàvers), 1.000 alans, i algunes unitats de romeus bizantins a les ordres del Megas Archon Maroules.

La batallaModifica

Trancorreguts uns dies de maig,[3] la Companyia arribà a la ciutat bizantina d'Achyraus.[3] Des d'allí travessaren les muntanyes i baixaren per la vall del riu Kaïkos,[4] caient per sorpresa sobre la ciutat de Germe, plaça forta bizantina que s'havia rendit als turcs. Aquests, en tenir notícies de l'arribada de la Companyia, s'aparellaren ràpidament i iniciaren l'evacuació de la ciutat, però tot i la precipitació de la fugida, el turcs no pogueren evitar l'escomesa de catalans i aragonesos que atacaren durament la ressaga turca.

ConseqüènciesModifica

Després de la batalla la Companyia entrà a Germe,[4][5] on trobaren a Chranisthlabus, un militar búlgar al servei dels bizantins que com a comandant de la guarnició l'havia rendit als turcs del Beylik de Germiyan-oğhlu. Roger de Flor li recriminà la seva rendició, però Chranisthlabus respongué iradament. Roger de Flor, després de ferir-lo d'un cop d'espasa, el condemnà a ell i a dotze homes més de la guarnició a ser executats a la forca a fi de castigar la seva covardia davant els turcs. Els grecs pregaren a Roger de Flor que li perdonés la vida, perquè Chranisthlabus havia demostrat amb anterioritat ser un militar valerós i l'emperador Andrònic II Paleòleg el tenia en alta estima. Finalment Roger de Flor no l'executà, però a partir d'aleshores les guarnicions bizantines que la Companyia deixava a la rereguarda no es rendiren davant les tropes turques.[4]

Des de Germe, la Companyia reprengué la seva ruta travessant Chliara, on rebé petició d'ajut de diverses guarnicions bizantines. Però Roger de Flor es negà a dispersar les seves tropes, perquè la seva estratègia passava per reservar totes les tropes disponibles per a l'exèrcit de maniobra, evitant desgastar-lo en atacs menors o petites escaramusses; l'objectiu principal era el de socórrer Filadèlfia, on Roger de Flor sabia que es trobava el gruix de les tropes turques de l'Emirat de Germiyan i on trobaria la batalla decisiva. D'aquesta manera, la Companyia continuà el camí per Thyateira i s'internà en els primers contraforts de la vall del riu Hermos, per dirigir-se directament cap a Filadèlfia.

Notes i ReferènciesModifica

  1. Montcada cap.XIII
  2. Crònica Ramon Muntaner cap. 205
  3. 3,0 3,1 Pachymeres, "De Michaele et Andronico Palæologis"
  4. 4,0 4,1 4,2 Sáez Abad, cap. 5.2"
  5. Alguns historiadors consideren que es tracta d'una altra plaça

BibliografiaModifica