Batalla de Gesté

La batalla de Gesté va tenir lloc durant la Revolta de La Vendée el 1794.

Batalla de Gesté

Revolta de La Vendée
Tipus	batalla
Data	1r febrer 1794
Coordenades	47° 10′ 53″ N, 1° 06′ 33″ O
Lloc	Gesté
Estat	França

La batalla

L'1 de febrer de 1794, Stofflet, al capdavant de 1.000 homes, va atacar la columna de Joseph Crouzat, que venia de Saint-Philbert-en-Mauges a Gesté. Des de l'inici de la lluita, el batalló del Marne i el regiment d'infanteria de línia 74 van entrar en pànic fins i tot abans d'haver disparat un sol tret. Les tropes republicanes es van desplaçar, Crouzat es va retirar a Le Fief-Sauvin, mentre que l'ala esquerra, després d'un contraatac infructuós, va fugir en direcció a Puiset-Doré. A Montrevault, el general Cordellier, informat de l'atac, va guanyar al seu torn Gesté però va caure sobre els Vendeans emboscats a la sortida de la ciutat. Aquests últims també van ser reforçats per 800 bretons de Loroux-Bottereau que venien de Maisdon-sur-Sèvre i manats pel comte de Bruc. Tement ser envoltat, Cordellier va haver d'ordenar una retirada. La columna va retrocedir a Montrevault, però un dels batallons, comandat per l'adjudant general Flavigny, va fugir a Nantes on Jean-Baptiste Carrier es va negar a deixar-la entrar a la ciutat. Flavigny, acusat per Cordellier d'haver provocat la derrota, fou detingut i empresonat.

Us aviso que la columna esquerra del general Crouzat, sota les ordres del cap de brigada Robiquet, va ser atacada i obligada a retirar-se cap a Geste. Sembla que es va retirar a Saint-Philibert on no va conèixer el general Crouzat. Va protegir la retirada d'un comboi que el seguia, i una bona part de la seva tropa acaba de tornar a Chollet en desordre: ell mateix està ferit per una bala a l'espatlla. Va perdre tres o quatre oficials i un centenar de fusilers. Sembla que va veure el cap de Vendeà molt ben vestit amb la roba de general de brigada, i tot el seu seguici amb abrics blaus. Fareu bé d'informar d'això als vostres llocs avançats, perquè no es deixin enganyar amb aquesta disfressa. Demà, enviaré a Saumur totes les dones, nenes, nens i ancians que s'han refugiat aquí. Només em quedo aquells que són capaços de treballar als abattis. Les subsistències són massa difícils de proporcionar.

— Informe del general Moulin, 1 de febrer a Cholet, al general Turreau.

No tinc més pressa, en arribar a Le Doré, que fer-vos un relat fidel del que ha passat avui, tant a la columna de Crouzat com a la meva.

Camins difícils i innombrables obstacles no van permetre que Crouzat arribés a Gesté abans de les vuit del matí. L'enemic, molt ben servit com a espies, s'esperava tant l'atac que ell mateix va atacar la columna dreta de Crouzat, una part de la qual encara no s'ha incorporat a la seva columna, i que presumeix que va anar a la fortalesa de Sauvin la seva única retirada.

Pel que fa a la seva columna de l'esquerra, a la qual estava adscrit, va fer l'atac, segons l'ordre, a ponent de Gesté; però havent trobat una resistència vigorosa, i després d'haver vist vacil·lar la victòria i haver lluitat durant tres o quatre hores, Crouzat va decidir fer la seva retirada al Doré on el vaig trobar. Em va comunicar que s'havia fet en molt bon ordre, tot i que molts soldats, que presumeix que s'han perdut, encara no han tornat als seus batallons.

Pel que fa a la columna que mando, tampoc ha quedat inactiva. Arribat a les Landes que toquen el bosc de Leppo, vaig posar la meva tropa en línia, per tal d'observar els moviments de l'enemic, i estar a l'abast de donar ajuda a Crouzat en cas de necessitat.

No va ser fins aproximadament una hora després de formar-me en fila i escoltar els molt continus focs de fila i escamot que s'escoltaven a la meva esquerra, que vaig decidir marxar directament sobre Gesté, per molestar l'enemic, fins i tot per portar-lo de darrere per si el perseguia Crouzat.

En conseqüència, vaig fer abandonar la meva avantguarda a les ordres de l'adjudant general Flavigny, i la vaig dirigir a Gesté, tot recomanant-li que no s'aventurassin a Gesté sense haver-ne il·luminat del tot la marxa. Les meves comandes es van complir puntualment. Flavigny, havent trobat només una feble resistència, va entrar a la ciutat amb la seva avantguarda; va perseguir i va encaminar, a la carretera de Nantes, uns dos-cents bandolers.

No tinc més pressa, en arribar a Le Doré, que fer-vos un relat fidel del que ha passat avui, tant a la columna de Crouzat com a la meva.

Camins difícils i innombrables obstacles no van permetre que Crouzat arribés a Gesté abans de les vuit del matí. L'enemic, molt ben servit com a espies, s'esperava tant l'atac que ell mateix va atacar la columna dreta de Crouzat, una part de la qual encara no s'ha incorporat a la seva columna, i que presumeix que va anar a la fortalesa de Sauvin la seva única retirada.

Pel que fa a la seva columna de l'esquerra, a la qual estava adscrit, va fer l'atac, segons l'ordre, a ponent de Gesté; però havent trobat una resistència vigorosa, i després d'haver vist vacil·lar la victòria i haver lluitat durant tres o quatre hores, Crouzat va decidir fer la seva retirada al Doré on el vaig trobar. Em va comunicar que s'havia fet en molt bon ordre, tot i que molts soldats, que presumeix que s'han perdut, encara no han tornat als seus batallons.

Pel que fa a la columna que mando, tampoc ha quedat inactiva. Arribat a les Landes que toquen el bosc de Leppo, vaig posar la meva tropa en línia, per tal d'observar els moviments de l'enemic, i estar a l'abast de donar ajuda a Crouzat en cas de necessitat.

No va ser fins aproximadament una hora després de formar-me en fila i escoltar els molt continus focs de fila i escamot que s'escoltaven a la meva esquerra, que vaig decidir marxar directament sobre Gesté, per molestar l'enemic, fins i tot per portar-lo de darrere per si el perseguia Crouzat.

En conseqüència, vaig fer abandonar la meva avantguarda a les ordres de l'adjudant general Flavigny, i la vaig dirigir a Gesté, tot recomanant-li que no s'aventurassin a Gesté sense haver-ne il·luminat del tot la marxa. Les meves comandes es van complir puntualment. Flavigny, havent trobat només una feble resistència, va entrar a la ciutat amb la seva avantguarda; va perseguir i va encaminar, a la carretera de Nantes, uns dos-cents bandolers.

(Montrevault.)

Vaig decidir enviar les meves tropes a les tres de la matinada cap a Montrevault, on vaig arribar a l'alba. Hi vaig trobar el setanta-quatre; Pel que fa al batalló del Marne, encara no sé què se n'ha fet, igual que el meu ajudant general, que té prop de mil dos-cents homes sota el seu comandament. Estic esperant el Flavigny i el meu batalló de Marne, per callar. Em vaig oblidar de dir que el carro del meu bàsquet, carregat amb els meus efectes i papers, així com la plata que s'havien dipositat amb mi, van caure en poder dels bandolers; el que em consola és que no tenen la meva correspondència que sempre em cuido d'haver portat pel meu criat.

— Informe del general Cordellier, 1 de febrer a Le Doré, al general Turreau.

Bibliografia

• Émile Gabory, Les Guerres de Vendée, Robert Laffont, édition de 2009, p. 387.
• Bertrand Poirier de Beauvais, Mémoires inédits de Bertrand Poirier de Beauvais, commandant général de l'artillerie des armées de la Vendée, Éditions Pays et Terroirs, 1893, p. 244-249.
• Jean-Julien Savary, Guerres des Vendéens et des Chouans contre la République, t. III, p. 129-133.
• Jean Tabeur, Paris contre la Province, les guerres de l'Ouest, éditions Economica, 2008, p. 190.
• Nicolas Delahaye i Pierre-Marie Gaborit, Les 12 Colonnes infernales de Turreau, Éditions Pays et Terroirs, 1995, p. 48.
• Louis Monnier, Mémoires sur la guerre de Vendée, Germain et G.Grassin, 1894, p. 67-71.