Batalla de Melàncies
La batalla de Melàncies (en grec Μάχη τής Μελαντιάς), que va tenir lloc l'any 559, va ser una batalla entre els exèrcits dels kutrigur, comandats per Zabergan, i l'Imperi Romà d'Orient, sota el comandament del general Belisari. Encara que eren superats substancialment en nombre, l'exèrcit romà d'Orient va guanyar decisivament la batalla i va obligar els kutrigurs a retirar-se en desordre.[1] Aquesta va ser la darrera batalla en la qual Belisari va comandar una força militar.
| ||||
| Tipus | batalla  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 559 (Gregorià) | |||
| Localització | Melàncies | |||
| Participant | ||||
Context
modificaDurant l'hivern de 558, Zabergan va dirigir un important exèrcit kutrigur que va travessar el riu Danubi mentre estava glaçat. Aquest exèrcit va envair la Mésia i la Tràcia, amenaçant la mateixa ciutat de Constantinoble. L'emperador Justinià I va recórrer al general retirat Belisari.[2] Belisari va reunir una petita força de 300 veterans, juntament amb milícies locals, per tal d'expulsar els kutrigurs de les muralles teodosianes.
Batalla
modificaBelisari va decidir avançar per tal de trobar els kutrigur i va establir el seu campament a pocs quilòmetres del seu oponent a Melantias, un assentament a uns 30 quilòmetres de Constantinoble. Zabergan va voler agafar els romans per sorpresa i va abandonar el seu campament amb 2.000 genets, però va ser Belisari qui els va sorprendre. En trobar-se amb els romans, els genets van començar a apropar-se al reduït front de veterans, però van ser atacats pels flancs per grups amagats de foners i llençadors de javelines. Això va fer que les files dels genets es desorganitzessin.[3] En aquest moment, i segons l'historiador romà Agàties, Belisari va utilitzar un estratagema per fer creure als kutrigurs que s'enfrontaven a una força important; va demanar als pagesos locals que s'escampessin pel bosc i colpegessin els arbres per tal d'aixecar molta pols i d'aquesta manera espantar els cavalls dels kutrigur.[4] La unitat de kutrigurs que es va apropar a la zona va entrar en pànic i molts van morir.
Conseqüències
modificaDesprés de la derrota, els kutrigurs, juntament amb els seus aliat eslaus es van retirar. Van continuar breument saquejant Tràcia abans de creuar el Danubi i tornar a la seva terra natal.[5]
Referències
modifica- ↑ James C. Bradford, International Encyclopedia of Military History
- ↑ Tony Jaques, Dictionary of Battles and Sieges, p.651
- ↑ G. P. Baker, Justinian: The Last Roman Emperor, p. 327.
- ↑ Amédée Thierry, Histoire d'Attila et de ses successeurs…, p. 367.
- ↑ Spencer C. Tucker, 500 Great Military Leaders, ABC-Clio, Oxford
Bibliografia addicional
modifica- Frendo. Agathias: The Histories. Berlin and New York: Walter de Gruyter, 1975. ISBN 3-11-003357-7.