Batalla de Morella

Infotaula de conflicte militarBatalla de Morella
Guerra entre els emirats de Larida i Saraqusta
Batalla de Morella (Arago 1057)
Batalla de Morella
Batalla de Morella
Batalla de Morella
Coord.: 40° 37′ 9″ N, 0° 6′ 2″ O / 40.61917°N,0.10056°O / 40.61917; -0.10056
Cid.png
Modifica el valor a Wikidata
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data14 d'agost de 1084
Coordenades40° 37′ N, 0° 06′ O / 40.62°N,0.1°O / 40.62; -0.1
LlocMorella
ResultatVictòria saragossana
Bàndols
Al·là escrit en cal·ligrafia àrab Emirat de Larida i Turtusha
Regne d'Aragó Regne d'Aragó
Al·là escrit en cal·ligrafia àrab Emirat de Saraqusta
Comandants en cap
Al·là escrit en cal·ligrafia àrab al-Mudhàffar
Regne d'Aragó Sanç Ramires
Al·là escrit en cal·ligrafia àrab Rodrigo Díaz de Vivar
Cronologia

AntecedentsModifica

El 1079 Rodrigo Díaz de Vivar va ser comissionat pel rei per a cobrar les paries al rei de Sevilla i va ser atacat pel rei de Granada i García Ordóñez. Rodrigo va sortir victoriós d'aquests enfrontaments, però al seu retorn a la cort és traït per García Ordóñez i Pedro Ansúrez, poderosos nobles lleonesos, qui van convèncer el rei perquè el desterrés.

Acompanyat de la seva tropa, el Campeador va oferir els seus serveis primer al comte de Barcelona Ramon Berenguer II i després a Berenguer Ramon II, però en ser rebutjat, va decidir ajudar a Ahmed al-Muktadir, l'emir de Saraqusta tributari del Regne de Castella, per a qui havia de controlar la zona sud de l'Emirat de Larida i Turtusha, dominada pel seu germà Yússuf ibn Sulayman al-Mudhàffar, amb el qual es trobava en guerra des de la divisió de dominis a la mort del pare d'ambdós, Sulaiman al-Mustain, una divisió que havia deixat a Saraqusta sense sortida al mar.

Rodrigo Díaz de Vivar va realitzar una campanya important en el territori de l'Emirat de Larida i Turtusha que va culminar la batalla d'Almenar el 1082 en la que va vèncer i capturar a Berenguer Ramón II, aliat d'al-Mudhàffar.

Desenvolupament tàcticModifica

Rodrigo Díaz de Vivar va fer una segona campanya contra els territoris de l'Emirat de Larida, en la qual va vèncer prop de Morella el 14 d'agost de 1084[1] l'exèrcit de socors que havien bastit Sanç Ramires i al-Mudhàffar, quan el Cid estava assetjant la fortalesa.[2]

ConseqüènciesModifica

Després d'envair i saquejar els territoris dels Ports, el Cid rep l'ordre de reconstruir un castell derruït que, a la Historia Roderici, és nomenat Alolala,[2] actualment desaparegut que pot haver estat a Alcalà de Xivert,[3] Olocau del Rei[4] o l'actual La Pobla d'Alcolea.[5]

ReferènciesModifica

  1. «el Cid». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Diversos autors. Guerra en Šarq Al'andalus: Las batallas cidianas de Morella (1084) y Cuarte (1094). Instituto de Estudios Islámicos y del Oriente Próximo, 2005. ISBN 84-95736-04-7. 
  3. Segons Malo de Molina
  4. Segons Menéndez Pidal, secundat posteriorment per Montaner i Martínez Díez
  5. Segons Boix Jovani, esgrimint arguments filològics i, sobretot, estratègics: segons l'autor, aquesta localització té més sentit estratègicament, ja que era el lloc idoni per controlar les vies de comunicació de l'època (la Via Augusta i la ruta musulmana Morella-El Forcall-Zorita) i obstruir el abastament entre al-Mudhàffar i el seu aliat Sanç Ramires

BibliografiaModifica

  • Diversos autors. Guerra en Šarq Al'andalus: Las batallas cidianas de Morella (1084) y Cuarte (1094). Instituto de Estudios Islámicos y del Oriente Próximo, 2005. ISBN 84-95736-04-7.