Obre el menú principal

AntecedentsModifica

Després de la mort d'Àtila, i enmig dels conflictes successoris entre el primogènit Ellak i els altres germans, diversos dels pobles vassalls germànics que conformaven l'exèrcit dels huns es van rebel·lar. Ardaric, el rei dels gèpids que havia estat un dels generals més fidels d'Àtila, va liderar aquesta revolta en la que també es van afegir els ostrogots del rei Teodemir.

La batallaModifica

L'exèrcit dels huns va ser derrotat a la riba del riu Nedao, que no ha estat identificat,[1] i durant la batalla, o immediatament després, Ellak va morir.

ConseqüènciesModifica

Gèpids i ostrogots obtingueren la independència respecte l'imperi hun, que ja havia començat a desintegrar-se.[2]

ReferènciesModifica

  1. Maenchen-Helfen, Otto. The World of the Huns: Studies in Their History and Culture (en anglès). University of California Press, 1973, p. 147. ISBN University of California Press. 
  2. Wolfram, Herwig. History of the Goths (en anglès). University of California Press, 1990, p. 258. ISBN 0520069838.