Obre el menú principal

La batalla de Qantish és una de les batalles de la Fitna, la guerra civil que va esclatar en el Califat de Còrdova a la mort d'Abd al-Malik, el fill i successor d'Almansor.

Infotaula de conflicte militarBatalla de Qantish
Fitna
Batalla de Qantish (PI 1000)
Batalla de Qantish
Batalla de Qantish
Batalla de Qantish
Coord.: 38° 1′ 0″ N, 3° 43′ 0″ O / 38.01667°N,3.71667°O / 38.01667; -3.71667
Tipus batalla
Data 5 de novembre de 1009
Coordenades 38° 01′ 00″ N, 3° 43′ 00″ O / 38.01666667°N,3.71666667°O / 38.01666667; -3.71666667
Lloc Jabal Qantish (l'actual Jabalquinto)
Resultat Victòria rebel
Bàndols
Al·là escrit en cal·ligrafia àrab Rebels musulmans
Regne de Lleó Regne de Lleó
Castella Comtat de Castella
Al·là escrit en cal·ligrafia àrab Califat de Còrdova
Comandants en cap
Al·là escrit en cal·ligrafia àrab Sulayman al-Mustaín
Castella Sanç I Garcia
Al·là escrit en cal·ligrafia àrab Muhàmmad II al-Mahdí
Cronologia
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

AntecedentsModifica

Abd al-Rahman ben Muhammad, hadjib del califa Hixem II va decidir sortir en expedició contra el regne de Lleó, i l'oposició instigada per Muhammad ben Hisham al-Mahdi va organitzar una revolta obligant a Hixem II a abdicar proclamant califa a Muhammad ben Hisham al-Mahdi i es van apoderar de Madīnat al-Zahrā a finals del 1008 o principis del 1009. Sanxuelo encara disposava de l'exèrcit i finalment va decidir retornar a la capital per recuperar el poder, però de camí les seves forces el van abandonar i fou capturat prop de la ciutat per emissaris del nou califa, que el van matar el 3 de març del 1009.

Els berbers liderats per Sulayman al-Mustaín es van oposar a Muhàmmad II al-Mahdí i els dos pretendents al califat es van dirigir a Burgos per demanar suport a Sanç I Garcia de Castella, que finalment es va decidir per Sulayman a canvi de la cessió immediata de territoris a la frontera del Duero (San Esteban, Clunia, Osma i Gorma), i la promesa de noves cessions (Castrobon, Meconia i Berlanga)[1] i passant per Madina Salim (l'actual Medinaceli) van derrotar a l'exèrcit de Wadih, governador d'Al-Tagr Al-Awsat (marca mitja) a la batalla d'Al-Qulaiya, per continuar en camí a Qurtuba.

La batallaModifica

Muhàmmad II al-Mahdí va reforçar les defenses de la capital i va dirigir-se a l'encontre amb un exèrcit heterogeni amb molts reclutes sense formació militar, sent derrotat a Jabal Qantish (l'actual Jabalquinto) el 5 de novembre de 1009 perdent més de deu mil homes, morts o ofegats en la fugida a l'intentar creuar el Guadalquivir. Els 600 genets de Sanç I Garcia de Castella van tenir un protagonisme decisiu en la victòria de Sulaymán.

ConseqüènciesModifica

Els berbers liderats per Sulayman al-Mustaín van entrar a Qurtuba deposant a Muhàmmad II al-Mahdí, que va fugir a Tulaytula, on va seguir actuant com a Califa.

ReferènciesModifica

  1. (anglès)Peter C. Scales, The Fall of the Caliphate of Córdoba, cap. 6 Google Llibres