Obre el menú principal

La Batalla de Worringen va occorer durant la Guerra de successió de Limburg, el 5 de juny del 1288, a uns camps al sud del poble de Worringen, al dia d'avui un barri de la ciutat de Colònia.

Infotaula de conflicte militarBatalla de Worringen
Guerra de successió de Limburg
Johann von Brabant Heidelberger Liederhandschrift.jpg
Joan I de Brabant, durant la batalla
al Codex Manesse
Tipus batalla
Data 5 de juny de 1288
Coordenades 51° 02′ 33″ N, 6° 53′ 16″ E / 51.0425°N,6.8877777777778°E / 51.0425; 6.8877777777778
Lloc Worringen, Arquebisbat de Colònia
Resultat Victòria brabançona
Bàndols
Armoiries Brabant.svg Brabant
Armoiries Comtes de Looz.png Loon
DEU Koeln COA.svg Ciutadans de
Colònia
Gelre3 wapen.svg Gueldre
Luxemburg
Limburg Old Arms.svg Limburg
Teutonic Knights Arms.svg Bisbe de Colònia
Comandants en cap
Joan I de Brabant
Arnold IV de Loon
Renald I de Gueldre
Enric I de Namur
Sigfrid de Westerburg
Forces
1500 cavallers 2200 cavallers
Baixes
40 1100
Modifica les dades a Wikidata

Va oposar el duc de Brabant, Joan I, el seu aliat Arnold V de Loon i els ciutadans de la ciutat de Colònia d'un costat als cavallers del Luxemburg, Gueldre, l'arquebisbe de Colònia i de Limburg.[1]

Quan el 1267 Joan I de Brabant va prendre el poder, les hostilitats entre Brabant i Gueldre van tornar a encendre's. El comte Otó I de Gueldre va aliar-se amb l'arquebisbe de Colònia. El fill d'Otó, Renald I de Gueldre (1271-1326) va casar-se amb Imgarda de Limburg i heretar el ducat a la mort del duc Valerà IV. Quan Imgarda va morir el 1282, sense fills, Joan I en temer massa influència de Guelre va reclamar Limburg. El conflicte que va durar sis anys, va trobar la seva final en la batalla de Woeringen.[2]

El duc de Brabant i els seus aliats van guanyar la batalla i en conseqüència, el duc va conquerir el ducat de Limburg. El burg de Worringen, propietat de l'arquebisbe de Colònia va ser enderrocat i mai no serà reconstruït.[3]

Després de la creació de Bèlgica el 1830, l'historiador Henri Pirenne va fer un intent d'escriure una història nacional de Bèlgica «des dels orígens» com si el país fos una emergència natural d'un llarg curs de la història i per donar un sentiment de nació històrica i mites fundacionals al jove estat amb passat comú a les antigues províncies dels Països Baixos del sud. Pirenne va atorgar a la batalla de Woeringen el paper unificador de l'antic ducat de Brabant, com va atorgar a la Batalla de Kortrijk del 1302, coneguda com la dels Esperons d'Or per al comtat de Flandes per a ensenyar al país nou com al seu passat gloriós, sempre havia vençut les forces enemics per la unitat.[4][5]

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Worringen  

ReferènciesModifica

  1. «Condes de la Marck: Everardo». A: Los Héroes y las maravillas del mundo: Dios, la tierra y los hombres : anales del mundo desde los tiempos bíblicos hasta nuestros dias. Gran memorandum histórico debido á las más famosas lumbreras de la humanidad. (en castellà). Barcelona: Imprenta del Plus Ultra, 1855, p. 476. 
  2. Woeringen és l'ortografia utilitzada als texts neerlandesos i francesos.
  3. Voisin, Auguste. La bataille de Woeringen (en francès). Brussel·les: Société des Beaux Arts, 1839, p. 40. 
  4. Henri, Pirenne. Histoire de Belgique (en francès). Vol. I Des origines au commencement du XIVe siècle. Brussel·les: Henri Lamertin, 1902. 
  5. Weber, Patrick. La grande histoire de la Belgique (en francès). Brussel·les-París: Dixhuit Éditions, 2013, p. 271. ISBN 9782262042103.