Obre el menú principal

Batalla d'Aduatuca (54 aC)

(S'ha redirigit des de: Batalla del Jeker)

La batalla d'Aduatuca, anomenada també batalla del Jeker i lluitada el 54 aC, va ser una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.

Infotaula de conflicte militarBatalla d'Aduatuca
Guerra de les Gàl·lies
Campagne Ambiorix -54.png
Campagne Ambiorix -54.png
La revolta d'Ambiòrix el 54 aC
Tipus batalla
Data 54 aC
Coordenades 50° 47′ 00″ N, 5° 28′ 00″ E / 50.783333°N,5.466667°E / 50.783333; 5.466667
Escenari Riba del Jeker
Lloc prop d'Atuatuca Tungrorum
(actual Tongeren, Bèlgica)
Estat Bèlgica
Resultat Victòria dels eburons
Campanya Revolta d'Ambiòrix
Bàndols
Eburons República romana
Comandants en cap
Ambiòrix
Forces
Desconegudes 7.000 homes:
Baixes
Desconegudes 7.000 morts
Cronologia
Britània II (54 aC)
Namur (54 aC) →
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

AntecedentsModifica

 
Ambiòrix atacant els romans, relleu al Palau Provincial de Lieja

Els primers signes de revolta a la Gàl·lia s'iniciaren a la tardor del 54 aC, quan els carnuts van matar al seu rei Tasgeci. En conèixer la notícia, el procònsol, per por d'un aixecament general carnut va enviar a Luci Munaci Planc amb la seva legió a hibernar en aquesta regió. A la Gàl·lia tot el país estava en caos, i s'hi respirava un aire de rebel·lia, però les altres legions van arribar a les casernes d'hivern i les fortificacions es completaren.[1] Quinze dies després que les legions arribaren a les respectives casernes, va esclatar una revolta de sobte entre els eburons, dirigida per Ambiòrix i Cativolcus.

Les tropes romans foren atacades mentre recollien llenya fora del campament, i el campament romà de Quint Tituri Sabí i Luci Aurunculeu Cotta fou completament envoltat. Considerant que el campament romà era difícil d'atacar i amb grans pèrdues entre els seus, Ambiòrix va convèncer els romans a abandonar el campament suggerint-los que s'unissin a la legió més propera a uns vuitanta quilòmetres, assegurant que no interferia en la marxa.

La batallaModifica

Luci Aurunculeu Cotta es volia defensar al camp però Quint Tituri Sabí considerava la defensa impossible i volia evacuar confiat en el salvoconducte ofert per Ambiòrix, i per no trencar la concòrdia, Cotta va accedir després d'un acalorat debat entre els dos comandants romans.

L'exèrcit romà va deixar el camp amb gran rapidesa, però quan les tropes es trobaven a la intempèrie a la vora del Jeker,[2] l'exèrcit dels eburons va atacar, acabant amb gairebé una tota la Legió XIV Gemina,[3] cinc cohorts romans i els seus comandants.

ConseqüènciesModifica

Article principal: Setge de Namur

Uns pocs supervivents van aconseguir arribar on estava estacionat Tit Labiè i advertir de l'incident. Després d'aquesta victòria, Ambiòrix va aconseguir el suport dels atuàtucs, nervis i nombroses nacions més petites com ceutrons, grudis, levacs, pleumoxis i geidumnes, per assetjar el campament de Quint Tul·li Ciceró i la seva legió a l'oppidum de Namur. El setge va durar un parell de setmanes, fins a l'arribada de Juli Cèsar.

ReferènciesModifica

  1. Juli Cèsar, De bello gallico V, 24-25
  2. (francès) L.A.Constans, Guide Illustré des Campagnes de César en Gaule, Classical Journal, Vol. 25, No.9, Jun., 1930, p.57
  3. (anglès) Lawrence Keppie, The making of the roman army, from Republic to Empire, Oklahoma 1998

Coord.: 50° 47′ 00″ N, 5° 28′ 00″ E / 50.783333°N,5.466667°E / 50.783333; 5.466667