Bathing Beauty

pel·lícula de 1944 dirigida per George Sidney

Bathing Beauty (estrenada a Espanya com Escuela de sirenas)és una pel·lícula musical estatunidenca de George Sidney estrenada el 1944.

Infotaula de pel·lículaBathing Beauty
Fitxa
DireccióGeorge Sidney
Protagonistes
Director artísticCedric Gibons, Stephen Goosson i Merrill Pye
ProduccióJack Cummings
Dissenyador de produccióCedric Gibbons Modifica el valor a Wikidata
GuióDorothy Kingsley, Allen Boretz, Frank Waldman i Joseph Schrank a partir d'una història de Kenneth Earl, M.M. Musselman i Curtis Kenyon
MúsicaHerbert Stothart Modifica el valor a Wikidata
FotografiaHarry Stradling Sr.
MuntatgeBlanche Sewell
VestuariIrene i Irene Sharaff
ProductoraMGM
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1946
Durada101 min
Idioma originalanglès
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneremusical
Lloc de la narracióNova Jersey Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0036628 Filmaffinity: 471591 Allocine: 5663 Rottentomatoes: m/bathing_beauty Letterboxd: bathing-beauty Mojo: bathingbeauty Allmovie: v4273 TCM: 1859 AFI: 24281 TMDB.org: 43546 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Un músic està enamorat d'una nadadora i recíprocament. L'empresari de l'artista, però, decideix separar la parella. Inventa un estratagema que té per objectiu confondre per sempre els promesos. El pretendent no es desanima, segueix la seva estimada fins al col·legi de noies on ensenya, i s'hi inscriu. S'acaba en un ballet nàutic i en matrimoni.[1]

Repartiment modifica

Al voltant de la pel·lícula modifica

  • Molts guionistes es van agrupar per escriure aquesta història d'una destacable banalitat. Però l'interès no és en la intriga. És per veure Esther Williams, campiona de natació, la seva plàstica, els seus capbussons i les seves gracioses evolucions a la piscina. Al voltant d'ella i de la seva cèlebre samarreta, l'escenificació convida a la indulgència.
  • El musical més famós que va fer E.W., definitivament corcat i sense més encant que els espectaculars i coloristes deliris al servei dels artistes convidats. Red Skelton, malgrat tenir a Buster Keaton al costat durant el rodatge, no va funcionar com a còmic.[2]

Referències modifica

  1. Torres, pàg.926
  2. Calderon, pàg. 195

Bibliografia modifica

  • Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5. 
  • Torres, M. Espasa, Madrid, 1999. Diccionario Cine (en castellà). ISBN 84-239-9412-0. America