Battista Lena

músic italià

Battista Lena (Viareggio, província de Lucca, Toscana, 7 de juny de 1960) és un guitarrista i compositor de jazz i de bandes sonores de cinema, reconegut per músics tant variats com Daniel Humair, Jon Christensen, Billy Cobham, Richard Galliano o John Scofield amb els que va tocar, i també és afeccionat a la música contemporània. És casat amb la directora de cinema italiana Francesca Archibugi.

Plantilla:Infotaula personaBattista Lena

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 juny 1960 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Viareggio (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsic, guitarrista de jazz, guitarrista, compositor de bandes sonores Modifica el valor a Wikidata
GènereJazz Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficLabel Bleu Modifica el valor a Wikidata
Família
MareCarla Lonzi Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbattistalena.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0061474 TMDB.org: 66818
Bandcamp: battistalena Musicbrainz: d1191631-c5cc-43a5-b938-03398f492fd7 Discogs: 1583058 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Fill de la crítica d'art i feminista italiana Carla Lonzi, va viure a Milà fins al 1973 quan va començar a tocar la guitarra de manera autodidacta. Més tard, es va traslladar amb la seva mare a Roma, on va interessar jazz amb el guitarrista italià Eddy Palermo. El 1985 va començar a tocar amb el bateria italià Roberto Gatto amb qui enregistra cinc discos. Del 1991 al 1996, va participar al quartet d'Enrico Rava amb Paolino Dalla Porta i Roberto Gatto, i va tocar al trio amb Palle Danielsson i Jon Christensen, amb motiu de nombroses gires per Europa. El 1994, l'àlbum Rava l'opera va obté la menció Jazz Top de la revista Musica Jazz.

Dedica temps a l'ensenyament de guitarra (classe magistral al festival de jazz de Siena, al Festival de Sons de Méditerranée de Roccella Ionica) i a ensenyar composició musical de pel·lícules (New-York University de Florència, Strade del Cinema d'Aosta).[1] Des del 2008, ensenya guitarra i composició de jazz a la seu de la Universitat de Nova York a Florència.

Jazz Banda i òpera jazz

modifica

En 1996 va crear el projecte Banda Sonora, que associa la cinquantena de músics de la Banda Buenaventura Somma de Chianciano Terme a un sextet de jazz : Battista Lena (guitarra), Enrico Rava (trompeta), Gabriele Mirabassi (clarinet), Gianni Coscia (acordió), Enzo Pietropaoli (contrebaix), Marcello Di Leonardo (bateria). Més enllà del contingut musical, que consagra una música alegre, joiosa i festiva, propera a les atmosferes de Nino Rota, aquest projecte és especialment humà, amb la capacitat d'haver reunit músics professionals de jazz i músics amateurs de totes les edats. Aquest projecte va ser objecte d'un documental de seixanta minuts de la RAI el 1999: La Strana Storia Di Banda Sonora. L'enregistrament d'aquesta obra fou recompensat amb un « choc » de Jazzman i quatre "ffff" de Télérama.

El 2005 va escriure una « ópera-jazz » sobre el tema de la vida solitària d'un cosmonauta rus, amb la mateixa idea d'associar un grup de jazz i una fanfàrria amateur, sobre poemes de Marco Lodoli: I Cosmonauti Russi.[2] Aquesta peça musical és presentada a França el 2005 al Grenoble Jazz Festival. L'àlbum homònim consta de dos CD, un en italià (amb les veus de Gianmaria Testa i Maria Pia de Vito), l'altre en francès (amb Arthur H i Rokia Traoré). Aquesta peça va ser interpretada el 1998 amb els músics amateurs de l'Harmonie Saint Pierre d'Amiens.[3]

Altres projectes

modifica

En 2007 Battista Lena realitza en col·laboració amb la directora Francesca Archibugi un projecte de pel·lícula-concert, Ballata in Sud. El 2012 compon la música de l'espectacle Le Radici nell'aria del poeta italià Pierluigi Cappello. El 2013 va crear la signatura Lift-music per la que va registrar Mi Ami?.

El 2014, com a part del programa Les Nouveaux commanditaires de la Fondation de France, va dirigir un encàrrec per a orquestra d'amateurs titulada Ultimo Cielo. Aquesta obra és un homenatge al pintor italià Giuseppe Pinot-Gallizio, fundador del situacionisme després de la seva reunió amb el pintor danès Asger Jorn. Inclou la projecció d'un vídeo de la “pintura industrial” de Pinot Gallizio.[4]

Battista Lena actua en escenaris de jazz italians i internacionals, com ara el Festival Internacional de Jazz de Montréal, el Roccella Ionica Jazz Festival, l'Umbria Jazz de Perusa, els concerts a Bonn i Jena, i el F'Estival des Musiques d'Ici et d'Ailleurs a Châlons-en-Champagne.

Música de cinema

modifica

Battista Lena ha escrit molta música de cinema. L'any 1996 va ser nominat a Espanya al Goya a la millor música original, per la pel·lícula El día de la bestia d'Álex de la Iglesia. El 1998 a Itàlia va ser nominat al Ciak d'oro per la pel·lícula Ovosodo de Paolo Virzì, i en 1999 al Nastro d'Argento a la millor música de pel·lícula per L'albero delle pere de Francesca Archibugi. En 2018 fou nominat pel Globus d'Or per Gli Sdraiati de Francesca Archibugi.[5]

Discografia

modifica
  • 1987 : Ask (amb John Scofield) (Duck)
  • 1989 : Luna (Gala)
  • 1991 : Jungle Tree (Concord)
  • 1993 : Il Grande Cocomero (BMG)
  • 1994 : L'Avventura (CGD Warner)
  • 2012 : Pure Imagination (Albòre Jazz)
  • 1993 : Rava l'Opera Và (Label Bleu, LBLC-6559)
  • 1997 : Cambaluc (Egea)
  • 1999 : Stolen Songs (Splash Records)
  • 2003 : Urban Waltz (Millesuoni)

Com a líder

modifica
  • 1995 : Come Una Volta (Egea)
  • 1996 : Banda Sonora (amb Enrico Rava), Label Bleu, LBLC-6591)
  • 1998 : Con Gli Occhi Chiusi (BMG)
  • 1999 : Mille Corde (amb Paolo Fresu), Egea)
  • 1999 : L'Albero Delle Pere (Cam)
  • 2001 : Domani (Cam)
  • 2003 : I Cosmonauti Russi (amb Enrico Rava), Label Bleu, LBLC-6641/42)
  • 2001 : Battista Lena Plays (Via Veneto Jazz, VVJ-028)
  • 2012 : La Notte (Fonè, SACD 126)
  • 2014 : Mi Ami? (Lift-Music)
  • 2015 : Il Nome del figlio (CAM)
  • 2015 : Lezioni di Volo / Questione di Cuore (Lift-Movie)
  • 2017 : Gli Sdraiati (BMG)
  • 2018 : Romanzo Famigliare (Rai Com)

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica