Beatriz Pimentel y Enríquez
Beatriz Pimentel y Enríquez (Benavente, 1416 - ?, 1490), també a vegades escrit Beatriu, va ser una aristòcrata castellana, filla dels comtes de Benavente.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1416 (Gregorià)  Benavente |
| Mort | 1490 (73/74 anys) |
| Sepultura | Monestir de Poblet |
| Comtessa consort d'Empúries | |
| 1443 – 1445 | |
| Família | |
| Nissaga | Pimentel Enríquez |
| Cònjuge | Enric d'Aragó |
| Fills | Enric d'Aragó i Pimentel |
| Pares | Rodrigo Alonso Pimentel y Téllez de Meneses i Leonor Enríquez de Mendoza |
| Germans | Juana Pimentel, Juan Alonso Pimentel y Enríquez i Alonso Pimentel y Enríquez |
Nascuda a la població de Benavente (Zamora) el 1416, Beatriz era fill de Rodrigo Pimentel, II comte de Benavente, i de la seva esposa, Leonor Enríquez.[1]
Es va casar amb l'infant Enric d'Aragó el 1442, fill de Ferran d'Antequera, duc de Villena, comte d'Empúries i mestre de l'Orde de Sant Jaume.[2] Beatriz esdevenia la seva segona esposa.[3] Enric va morir poc després de casar-se, el 1445 i la va deixar vídua i embarassada. Va donar a llum a un nen, Enric, que va rebre el nom del seu pare en record seu, l'hereu dels títols i estats familiars.[4] Durant la minoria d'edat del seu fill, Beatriz es va encarregar del govern del comtat d'Empúries durant diversos anys.[5] També va actuar en la política catalana del moment, durant la guerra civil catalana, va mantenir-se a la cort de la reina Joana Enríquez, esposa de Joan II, i va fer bones gestions a favor de l'alliberament del príncep Carles de Viana, però, malgrat tot, els dirigents catalans van fer cas omís.[6] Vers el 1475, va acompanyar el seu fill fins a territori castellà, quan ell pretenia casar-se amb la princesa Joana la Beltraneja; ambdós van ser rebuts a Requena, però, finalment, el matrimoni no es va arribar a realitzar.[7]
Va morir el 1490, als 74 anys. Per ordre del seus fill, el seu cos, juntament amb el d'Enric, van ser traslladats al monestir de Poblet.[4]
Referències modifica
- ↑ «Fitxa de Beatriz Pimentel» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 17 agost 2015].
- ↑ Sosa, 1676, p. 142.
- ↑ Soler Salcedo, 2009, p. 118.
- ↑ 4,0 4,1 Finestres y de Monsalvo, 1756, p. 62-63.
- ↑ Sobrequés i Vidal, 1955, p. 4.
- ↑ Sobrequés i Vidal i Sobrequés i Callicó, 1972, p. 50.
- ↑ Mariana, 1854, p. 102.
Bibliografia modifica
- Finestres y de Monsalvo, Jaime. Historia de el Real Monasterio de Poblet (en castellà). Tom IV. Cervera: Imprenta de la Pontifícia y Real Universidad, 1756.
- Mariana, Juan de. Notes d'Antonio Cánovas del Castillo. Historia de la decadencia de España (en castellà). Tom II. Madrid: Oficinas del Semanario pintoresco español y de la ilustración, 1854.
- Sobrequés i Vidal, Santiago. Jofre VIII de Rocabertí, Señor de Peralada y el ocaso de la Edad Media en el Alto Ampurdán (en castellà). Peralada: Ediciones Biblioteca Palacio de Peralada, 1955.
- Sobrequés i Vidal, Santiago; Sobrequés i Callicó, Jaume. La guerra civil catalana del segle XV: la societat catalana durant el conflicte. Barcelona: Edicions 62, 1972.
- Soler Salcedo, Juan Miguel. Nobleza española: grandeza inmemorial (en castellà). Madrid: Visión Libros, 2009.
- Sosa, Jerónimo de. Noticia de la gran casa de los Marqueses de Villafranca (en castellà). Nàpols: Per Nouelo de Bonis, 1676.