Beatriz Escribano Rodriguez de Robles

Beatriz Escribano Rodriguez de Robles, Barcelona 1955, és enginyeria tèxtil per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), llicenciada en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya i Doctora en Sostenibilitat, Tecnologia i Humanisme per l’Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa de la UPC.

Informació acadèmica

Va començar els seus estudis universitaris en enginyeria tèxtil a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a l'edat de 18 anys, especialitzant-se en mecànica. Després de completar els estudis en enginyeria tècnica tèxtil, va iniciar la seva carrera d'investigació a la mateixa universitat.

Activitat professional

L’any 1996 forma part de l'equip de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya com a experta en temes d'aigua i sostenibilitat: les tecnologies sostenibles en la gestió de l'aigua, casos pràctics de l'aigua com a font de conflictes i l'escassetat d'aigua dolça al món.

Ha estat professora a les escoles d'enginyeria de Terrassa des que es va incorporar a la Universitat Politècnica de Catalunya, vinculada al Departament d'Enginyeria Tèxtil.

Va ser una de les impulsores del I Congreso Nacional de las Mujeres i la Ingeniería, ajuntament amb la Núria Salán, l’any 2000, una trobada que es continua realitzant, ara sota el títol de Dona, Ciència i Tecnologia.

L'any 2002, va formar part de l'equip docent guardonat amb el 5è Premi UPC a la Qualitat en la Docència Universitària, atorgat pel Consell Social de la UPC, amb el projecte MaiT, Medi ambient i tecnologia; una eina d’autoaprenentatge multimèdia per a la formació ambiental a la UPC.

Entre els anys 2004 i 2010, va desenvolupar la seva tesi doctoral en el programa interdepartamental Sostenibilitat, Tecnologia i Humanisme, dins el programa UNITWIN/GENIE de la UNESCO “Metodología de análisis en el tiempo para evaluar la escasez de agua dulce en función de la oferta y de la demanda. Caso de estudio : los países de la región del golfo de Guinea”. Per aprendre a elaborar la part pràctica de la metodologia i per avaluar l’escassetat, va ser convidada per la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM) el curs acadèmic 2008-2009.

L’any 2021 va ser seleccionada com a una de les 50 dones UPC, una iniciativa que neix amb l’objectiu institucional de donar visibilitat a dones UPC, acadèmiques o titulades, que han tingut impacte en la societat des del vessant de la recerca, la transferència, la docència, el compromís social i la transferència i fruit de la col·laboració dels centres docents de la UPC, i neix de la celebració del cinquantenari de la UPC.

Va ser directora de la revista Sostenible?, de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat, els anys 2011-2012-2013 coordinant els números 12 Corrupció, 13 Societat en crisi  i 14 Alternatives a la crisi.

Membre del grup sobre el Governament del Canvi Climàtic que forma part del Grup de Recerca en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat de la UPC. Ha participat com observadora  de la UPC La Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic o Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, també denominada per les sigles CMNUCC (Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic) en la jornada preparatòria en 2015 en Bonn, en desembre  a París l’any 2015  i en desembre de l’any 2019 a Madrid.

Tot i que és professora jubilada, és directora acadèmica del Diploma Sènior Universitari en Ciència, Tecnologia i Societat, adreçat a persones majors de 55 anys a l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT). Imparteix docència en l’assignatura Tecnologia i Sostenibilitat. Dona conferències sobre la gestió sostenible de l’aigua i l’aigua com a font de conflictes a escoles, instituts de Terrassa i a Aules d'Extensió Universitària.

L’any 2019 es va presentar candidatura a la vicepresidència i l'any 2021 a la candidatura per a la presidència de l’Observatori de l'Aigua de Terrassa (OAT), on representa la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat. Ara coordino el grup de Treball de “Qualitat i Sabor de l’Aigua de l’OAT.

Beatriz Escribano està especialment compromesa amb la sostenibilitat. Ha col·laborat, i col·labora, en el Premi UPC per a treballs de recerca de batxillerat i per a projectes de cicles formatius de grau Superior: Arquitectura, ciència i tecnologia sostenibles avaluant els treballs i l’any 2012 va formar part del Comitè organitzador i va ser responsable de la docència en la Càtedra UNESCO durant 5 anys.