Begoña Egurbide
Begoña Egurbide Margañón [1] és una artista nascuda a Barcelona de familia vasco cubana, comença la seva trajectoria al 1986. Rep el segon premi de pintura de La Biennal de La Caixa de Barcelona (1990) i el primer premi de la Biennal de Girona i la Generalitat de Catalunya (1991). A partir de 1993, introdueix la fotografia, el vídeo i les eines digitals a la seva obra i s'interessa per l'accés a la memòria, la construcció de la consciència, i la inestabilitat de les emocions. Des de l'any 2000, becada per la Generalitat de Catalunya i per la Fundació Art i Dret treballa en el projecte Aprenentatge, que utilitza la fotografia lenticular i el vídeo. El seu treball està lligat a la poesia, l'inconscient, la mirada, la pintura i les eines digitals; les seves primeres obres investiguen la relació entre paraula i imatge insistint en les connexions entre el mental, el visual i els continguts del pensament traduïts en el llenguatge.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1958  (65/66 anys)Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | artista visual |
A partir de 1993 incorpora la fotografia, el vídeo i les noves tecnologies a l'experimentació visual. S'interessa per la construcció de la consciència, l'accés a la memòria, la inestabilitat de les emocions, i la relació entre l'imaginari, el simbòlic i el real.
En 2001 comença el projecte Aprenentatge, que aborda els diversos nivells narratius que generen els canvis generats en la memòria, i la distància amb la qual recordem la pròpia experiència. Aquest projecte es gesta en la intuïció d'un univers perdut per sempre en el si matern, en el qual la infància, la joventut, la maduresa i la vellesa romanen incrustats per a manifestar-se a trossos en qualsevol moment. L'experimentació se centra en la lenticularidad, tècnica que origina en certa manera un efecte de temps obert, de relat trencat, esquerdat, que permet que la imatge pugui ser llegida com una acumulació d'instants, fora del control conscient, o com un únic instant sostingut. En 2010 comença el projecte sobre les migracions contemporànies, Un altre Lloc, una col·laboració entre Mèxic i Barcelona. Entre 2015 i 2018 treballa en dos projectes entrellaçats, The Oceanic Gaze i Textos Acrobàticos. El primer se centra en els fluxos que vinculen el desig i la societat; el segon, emfatitza la subordinació de la diferència a la identitat. Els dos insisteixen sobre els límits diferencials de l'activitat humana que enfronten la identitat a la cultura, i sobre les relacions de poder que s'estableixen en el llenguatge. El 2016 comença un projecte de col·laboració a l'espai LA CERA 13, on un col·lectiu d'artistes i creadors tenen la possibilitat d'experimentar i actuar sense les pressions del mercat. Després de dos anys de tancament, el projecte torna a començar al 2021.
Doctor amb la Tesi LA FORMA DE LA MEMÒRIA. MEMÒRIA LENTICULAR, forma part del Departament d'Arts Visuals de la Escola Massana de Barcelona, adscrita a la UAB.
Col·labora habitualment amb el poeta Sixto Pélaez.
Exposicions modifica
- 2012- Arts Santa Mònica[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Begoña Egurbide. Amor Fati». Web. Arts Santa Mònica, 2012. [Consulta: 27 gener 2013].