Bell-lloc (Santa Cristina d’Aro)
Bell-lloc d'Aro (antigament anomenat Filafamis[1]) és una de les quatre antigues parròquies integrants de l'actual municipi de Santa Cristina d'Aro, format el segle xix per segregació de Castell d'Aro, a la Vall d'Aro (Baix Empordà).
Tipus | Entitat singular de població i assentament humà | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Santa Cristina d'Aro (Baix Empordà) | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Altitud | 120 m | |||
Aquesta va ser sempre la parròquia menys poblada de les quatre de Santa Cristina d'Aro. Estava formada per masies escampades pel terme. Hi ha dos elements rellevants: l'església de Santa Maria de Bell-lloc, i el baixador de la línia de ferrocarril que enllaçava Sant Feliu de Guíxols i Girona (Bell-lloc - Font Picant).
Transport
modificaLa carretera provincial que travessa aquest terme, apta per a carruatges, va ser acabada el 1870. El camí ral de Girona a Sant Feliu de Guíxols passava a prop, al cantó del Ridaura.
El baixador de la Font Picant de Bell-lloc (inaugurat el 1892) disposava de vies en tots dos sentits i una via morta per a càrrega i descàrrega. L'edifici de viatgers es va reformar i se'n va fer un restaurant. Al baixador hi confluïen els camins de Solius, Romanyà i Santa Cristina d'Aro.[1]
Fonts picants
modificaEn aquests paratges hi brollaven aigües minerals, a les fonts picants de Bell-lloc, Penedes i Salenys. L'empresa comercialitzadora d'aquesta darrera aigua va fer aixecar un edifici davant de l'estació de tren, el 1914.[1]
Referències
modificaA Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bell-lloc |