Bella ciao
Bella ciao, segons les versions més difoses, és una cançó partisana emprada durant la Segona Guerra Mundial especialment a l'Emília i la península Apenina. Altres versions exposen que la difusió de la cançó com a himne partisà va ser posterior a la guerra mundial.[1] Els orígens de la cançó són incerts. La música sembla venir d'una cançó folk de Mishka Ziganoff, però l'autor de la lletra és desconegut.[2] Es tracta d'un cant d'arrossar, molt emblemàtic, perquè expressa la pena per la duresa de la feina, pel domini exercit pel patró i per l'esperança d'un futur de rescat llibertari.[3] La tornada de la cançó, bella ciao (literalment: «adéu, bonica»), juntament amb la temàtica, fa pensar en una cançó de comiat. En català alguerès l'ha cantat entre d'altres Claudio Gabriel Sanna a l'àlbum Terrer meu.
| Forma musical | cançó  |
|---|---|
| Àudio | |
| Intèrpret | cap valor |
| Partitura | Partitura |
| Llengua | italià |
| Data de publicació | dècada del 1800 |
| Gènere | música tradicional i cançó protesta |
| País d'origen | Itàlia |
| |
Lletra
modifica
Lletra en Italiàmodifica
|
Traducció catalana (no apta per cantar)modifica
|
Referències
modifica- ↑ «Bella Ciao | ANPI» (en italià). [Consulta: 17 maig 2023].
- ↑ «La sorprendente historia de "Bella Ciao", el himno que entonan los protagonistas de la serie "La casa de papel"». BBC News, 28-04-2018 [Consulta: 14 abril 2019].
- ↑ Bergamaschi Iandolo, Rossella «Las mujeres del arroz. Trabajadoras estacionales del Valle Padano: un oficio desaparecido». Signos Lingüísticos, Vol. 9, Núm. 18, 2013, pàg. 9-27. ISSN: 1870-4042 [Consulta: 14 abril 2019].