Obre el menú principal

Benedictines de la Mare de Déu del Calvari

Les Benedictines de la Mare de Déu del Calvari són religioses de vots solemnes, monges d'una congregació monàstica benedictina fundada a Poitiers el 1617. També anomenades Filles del Calvari, viuen en monestirs autònoms i posposen al seu nom les sigles O.S.B.

Infotaula d'ordeFilles del Calvari
Tipus Monàstic
Nom oficial Congregació de les Benedictines de la Mare de Déu del Calvari
Sigles O.S.B.
Altres noms Calvarines, calvariennes, Benedictines del Calvari
Hàbit Túnica, cogulla i vel negres, amb toca blanca
Objectiu Aplicació de la regla benedictina amb plena observança
Fundació 25 d'octubre de 1617, Poitiers (Poitou-Charentes, França) per Antoniette d'Orléans-Longueville; restauració per Lleó XII: 14 de novembre de 1828
Aprovat per Urbà VIII (erecció canònica: 1621 per Gregori XV), en 1637
Regla Regla de Sant Benet (s. VI)
Patrons Mare de Déu del Calvari, Sant Benet de Núrsia
Supressió Entre 1789 i 1828
Branques i reformes Fundada com a congregació de l'Orde de Sant Benet
Fundacions destacades Jerusalem, Angers, Bouzy-la-Forêt, Prailles; Poitiers, París, Nantes, etc.
Fundacions a terres de parla catalana No n'hi ha
Lloc web http://www.benedictines-bouzy.com
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

La congregació fou fundada per Antonieta d'Orléans-Longueville (1572-1618), cosina en segon grau del rei Enric IV de França. Dama de la cort i de la reina Caterina de Mèdici, en quedar vídua del duc de Retz en 1596, decidí de fer-se religiosa i ingressà a un monestir de monges fulienques de Tolosa. Coadjutora de l'abadia de Fontevraud, en 1611 marxà al monestir de Lencloître, també de l'Orde de Fontevrault.

Entrà en contacte amb el frare caputxí Josep de París (que era François Leclerc du Tremblay), i pensaren a fer una reforma observant per restaurar el rigor primigeni de la Regla de Sant Benet en les comunitats femenines. El 25 d'octubre de 1617, amb el suport de Pau V, Antonieta i vint-i-quatre companyes van marxar de Lencloître i s'establiren a un nou monestir a Poitiers, el de Notre-Dame des Sept-Douleurs. El monestir es convertí en la casa mare d'una nova congregació benedictina, erigida canònicament en 1621 per Gregori XV i confirmada per Urbà VIII en 1637, que arribà a tenir a prop de vint monestirs. A petició de la reina Maria de Mèdici, la comunitat de Poitiers es traslladà a París, prop del Palau de Luxembourg. Altres monestirs foren: Notre-Dame du Calvaire d'Angers (1619), Sacré-Cœur de Lacapelle-Marival (1620), Nantes (1623), Loudun i Mayenne (1624), el segon monestir de París (1634), etc., fins a arribar al de Machecoul, obert el 1674.

La congregació fou suprimida durant la Revolució francesa, però fou restaurada per Lleó XII amb un breu de 14 de novembre de 1828. Per voluntat de Lleó XIII, les Filles del Calvari obriren un monestir a Jerusalem. Les noves constitucions de la congregació foren aprovades el 1962.

Activitat i difusióModifica

Les Filles del Calvari són monges de clausura, dedicades a la vida contemplativa. Viuen en monestirs autònoms, dirigits per una priora; els monestirs formen una congregació governada per una superiora general elegida per sis anys.

Al final de 2006 la congregació tenia 54 monges i novícies en quatre monestirs: Jerusalem, Angers, Bouzy-la-Forêt i Prailles.

BibliografiaModifica

  • Annuario Pontificio per l'anno 2007. Città del Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2007. ISBN 978-88-209-7908-9.

Enllaços externsModifica