Beornwulf

Beornwulf va ser rei de Mèrcia i Ànglia de l'Est del 823 al 826. Era membre del casa dels Wiglaf, va pujar al tron enderrocant el rei Ceolwulf I. El seu breu regnat va coincidir amb la fi de la supremacia de Mèrcia sobre els altres regnes de l'heptarquia anglosaxona.

Infotaula de personaBeornwulf
Coin obverse (FindID 81144).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementmil·lenni I Modifica el valor a Wikidata
Mort825 Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort en batalla
Rei de Mèrcia
823 (Gregorià) – 826 (Gregorià)
← Ceolwulf I de MèrciaLudeca de Mèrcia →
Rei de Mèrcia
823 – 825
← Ceolwulf I de MèrciaLudeca de Mèrcia → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAngles Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant
Família
Dinastiadinastia Wiglaf
FillsBeorhtwulf de Mèrcia
Wiglaf de Mèrcia Modifica el valor a Wikidata
PareBeorhtweald, Prince of Mercia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Un home anomenat Beornwulf va signar com a testimoni en una carta de donacions del rei Coenwulf el 812, i en una altra carta del rei Ceolwulf I l'any 823, però la seva posició en el document suggereix que no era una persona d'alt rang;[1] a banda d'això no es tenen més dades sobre els seus orígens. Ceolwulf I va governar amb força dissensions i al cap de tres anys Beornwulf va voler acabar amb les disputes alçant-se contra ell l'any 823 i assumint el poder.

El 825 Beornwulf va fer la guerra contra els veïns de Wessex. El seu exèrcit es va enfrontar amb els saxons de l'oest a Ellandun (l'actual Wroughton, a prop de Swindon, al comtat de Wiltshire). la batalla va acabar amb un desastrós resultat per part dels mercis, i és considerada pels historiadors com el punt final de la supremacia de Mèrcia sobre els altres regnes anglosaxons. El 826 Ethelwulf de Wessex, fill d'Egbert, va envair Kent i va fer fora el rei Baldred que era favorable als mercis.

En saber la notícia, els regnes del sud, Essex i Sussex, ràpidament van abandonar el jurament de fidelitat que tenien amb Mèrcia i van apropar relacions amb Wessex. Ànglia de l'Est també va demanar protecció a Egbert de Wessex, contra els mercis. Beornwulf va morir lluitant per intentar sufocar una rebel·lió a Ànglia de l'Est.

Del seu breu regnat hi ha pocs fets destacats: va fer reconstruir l'abadia de sant Pere (que mes endavant seria la catedral de Gloucester) i va presidir dos sínodes a Clofesho amb Wulfred l'arquebisbe de Canterbury, l'any 824 i el 825.[2]

ReferènciesModifica

  1. Stenton, 1998, p. 231.
  2. Hunt, 1885, p. 321.

BibliografiaModifica

  • Hunt, William. «Beornwulf». A: Dictionary of National Biography. Volum 4. Smith, Elder & Co, 1885. 
  • Stenton, Frank M. Anglo-Saxon England. Oxford: Clarendon Press, 1998. 
  • Kirby, D.P.. The Earliest English Kings. Londres: Routledge, 1992. ISBN 0-415-09086-5.