Berenguer de Cardona

Berenguer de Cardona (1291 (Gregorià) – 1307 (Gregorià)) fou el penúltim Mestre del Temple de la Corona d'Aragó.[1][2]

Infotaula de personaBerenguer de Cardona
Peniscola frise.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1291 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1307 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (15/16 anys)
Gran mestre de l'orde del Temple
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCavaller de l'Orde del Temple Modifica el valor a Wikidata

Secundà les revoltes nobiliàries comanades pel vescomte Ramon Folc V de Cardona, el seu cosí, al negar-se a participar en la guerra per ajudar a Castella contra Granada i fou desposseït dels seus feus pel rei Jaume I l'any 1274. Aquest mateix any signà els pactes d'Ager contra l'autoritat reial. També fou un dels hostatges que garantí la entrevista entre Alfons el Cast i Carles II d'Anjou el 1290. El 1293 medià entre el rei Jaume II el Just i el noble Artal IV d'Alagón. El 1294 fou nomenat alcaid dels cristians de Tunísia i renuncià, en nom del Temple, als drets sobre Tortosa i Fraga a canvi de Peníscola, Ares del Maestrat, Les Coves de Vinromà i altres terres.[3] Se sap que almenys viatjà dues vegades a Xipre, des d'on l'orde templera pretenia reprendre Jerusalem i fou allí on el sorprengué la mort el 1307.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 K-pix. «El Peñiscolano: Aproximación a Berenguer de Cardona», 14-08-2013. [Consulta: 27 desembre 2016].
  2. K-pix. «El Temple en la Corona de Aragón», 14-08-2013. [Consulta: 27 desembre 2016].
  3. «Berenguer de Cardona». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.