Obre el menú principal

Berenice IV (en grec: Βερενίκη) fou reina d'Egipte del 57 aC al 55 aC. Pertanyia a la dinastia d'origen grec dels Ptolemeus. Es va casar dues vegades però no se li coneix descendència. Va ser enderrocada pel seu pare amb l'ajut de les tropes romanes.

Infotaula de personaBerenice IV
Nom original (el) Βερενίκη
Biografia
Naixement (el) Irypatet Werethesut Berenice IV Epiphaneia
77 aC
Alexandria (Egipte)
Mort 55 aC (21/22 anys)
Alexandria (Egipte)
Lloc d'enterrament Alexandria
  Reina període hel·lenístic d'Egipte

58 aC – 55 aC
← Cleòpatra VIPtolemeu XII Auletes →
Activitat
Ocupació Política
Període Període hel·lenístic
Altres
Títol Faraó i princesa
Família Dinastia Ptolemaica
Cònjuge Arquelau I de Comana
Seleuc VII Kybiosaktes
Pares Ptolemeu XII AuletesCleòpatra V
Germans Cleòpatra VII, Arsínoe IV, Cleòpatra VI, Ptolemeu XIII Filopàtor i Ptolemeu XIV Filopàtor

Escut d'armes Berenice IV
Modifica les dades a Wikidata

Lligams familiarsModifica

Es calcula que Berenice va néixer a Alexandria entre els anys 78 o 75 sent la filla gran i l'única filla legítima del rei Ptolemeu XII Auletes.[1] Probablement la seva mare era Cleòpatra V Trifena, germana del seu pare. Tenia diversos germans o germanastres: Arsínoe, Ptolemeu XIII Filopàtor, Ptolemeu XIV Filopàtor, Cleòpatra VI[a] i Cleòpatra VII (l'estimada de Juli Cèsar i Marc Antoni).

Ascens al poderModifica

Quan el pare fou enderrocat el 58 aC i va marxar a Roma, després de certes negociacions, Berenice va accedir a posar-se al front del país i acceptar la corona que li oferien els alexandrins, ja que els seus germans eren menors d'edat (Ptolemeu XIII i Ptolemeu XIV).[2] La seva germana Cleòpatra VI fou associada al tron. L'any 58 aC, Ptolemeu XII i Cleòpatra VII van viatjar a Roma cercant suport polític i militar contra Cleòpatra VI, la qual s'havia fet massa poderosa. L'any següent Berenice IV se'n va desfer, suposadament enverinant-la.[3]

Mentrestant el seu pare no es resignava a estar a l'exili i va pagar alguns suborns per intentar enderrocar-la. Com que els romans tardaven a prendre una decisió se'n va anar a viure a Efes, sense renunciar del tot a la idea de tornar a Alexandria per fer fora a Berenice.[4]

MatrimonisModifica

Els magistrats que havien entronitzar a Berenice la van pressionar perquè es casés amb Seleuc VII Cibiosactes fill de Cleòpatra V Selene, però al cap d'un any o menys el va assassinar per la seva manca de maneres adequades (vers el 56 aC). Llavors es va casar amb Arquelau I de Comana.[5][6]

EnderrocamentModifica

El 55 aC Aule Gabini, el procònsol romà de Síria, convenientment subornat per l'enderrocat pare, va entrar al país al cap de pocs mesos, va matar Arquelau en una batalla i va restablir a Ptolemeu Auletes. Aquest va fer matar Berenice.[7][8]

NotesModifica

  1. Alguns historiadors han proposat que Cleòpatra VI no era la seva germana, sinó la seva mare. Per als raonaments que fonamenten aquesta teoria vegeu: Cleòpatra VI

ReferènciesModifica

  1. Estrabó, "Geografia" 17, 1, 11 p. 796
  2. Cassi Dió, "Història de Roma" 39, 13, 1
  3. Estrabó, "Geografia", 12.3.34; 17.1.11
  4. Cassi Dió, "Història de Roma" 39, 12-16
  5. Cassi Dió,"Història de Roma" 39, 57, 1
  6. Porfiri, text recollit per Felix Jacoby, en "Die Fragmente der griechischen Historiker" nº 260, F 32, 28
  7. Plutarc, "Vides paral·leles: Marc Antoni" 3.2 - 3.6
  8. Cassi Dió,"Història de Roma" 39, 55-58