Bergantí

embarcació de vela de dos pals

Entre els velers, un bergantí [1][2] és un vaixell de dos pals de tres peces (mestre i trinquet) i bauprés, aparellat amb veles quadres, una cangrea al pal mestre, flocs i veles d’estai. Els bergantins goleta poden tenir tres, quatre i més pals.

El Nadeschda, un bergantí finlandès del 1841
Plànol original de l’aparell d’un bergantí de 1850.

Originalment els bergantins eren una mena de galeres petites que podien navegar amb rems i una o dues veles llatines.

Aspectes generalsModifica

El bergantí apareix a la segona part del segle xvii i es va emprar de forma generalitzada fins al segle XIX. Es caracteritzava per la gran superfície vèlica que era capaç de desplegar per al seu desplaçament, de fins a 600 tones, de manera que eren vaixells extremadament ràpids i àgils en la maniobra, i apropiats per a trànsit entre continents.[3]

Els bergantins van ser emprats com vaixells per a trànsit mercant, però també com a corsaris, gràcies a la seva gran velocitat, que els permetia escapar de vaixells i fragates, i arribar a tota mena de trànsit mercant. D'aquesta forma les armades van incorporar al seu torn el bergantí, que portava normalment fins a una dotzena de peces a coberta, per exploració i lluita contra la pirateria.

El bergantí-goleta és un vaixell de dos o més pals, que porta un velam mixt entre el del bergantí i el de la goleta; usualment veles quadrades al trinquet (el pal més pròxim a proa) i la resta dels pals amb veles de ganivet. Un altre derivat de l'aparell de bergantí és el bricbarca, vaixell de tres o més pals amb els dos primers d'aparell quadrat a l'estil del bergantí i la resta de ganivet, disposició usual en les corbetes. Per exemple, el Juan Sebastián Elcano, de l'Armada espanyola, és, pel seu velam, un bergantí-goleta.

Un altre exemple de veler bergantí és l'ARC Gloria, el Vaixell Escola i Insígnia de l'Acadèmia Naval de l'Armada de Colòmbia. Construït a Espanya el 1968, és el més petit i antic de quatre velers germans: Simón Bolívar, Guayas, Cuauhtemoc i el mateix Gloria. El "Gloria" és un veler tipus bergantí-barca, amb una eslora de 67 m, mànega de 10,6 m, un desplaçament de 1.300 t i una tripulació de deu oficials, trenta-set sotsoficials, setanta alumnes, tres infants de marina i deu civils.[4]

Família dels bergantinsModifica

 
1. Bergantí (“brig” en anglès).
 
2. Bergantí ("brigantine" en anglès).
 
3. Bergantí goleta (“hermaphrodite rig” en anglès).
 
4. Bergantí d’esnó, paquebot. La botavara de la cangrea no està dibuixada.

Aparell de bergantí (figura 1)Modifica

L'aparell de bergantí, pròpiament dit, consta de les parts següents (de proa a popa):

  • bauprès, arbre gairebé horitzontal
  • trinquet, pal de tres peces amb dues cofes
    • el trinquet suporta vergues horitzontals (perpendiculars al pal) que serveixen par a hissar i orientar les veles quadres.
  • mestre o major, pal de tres peces amb dues cofes
    • el pal mestre disposa d'una botavara que permet hissar la vela cangrea.

VelamModifica

Segons la figura 1 (d’esquerra a dreta i de baix a dalt) hi ha les veles següents:

  • 2 flocs (petifloc i floc) ATENCIÓ: la terminologia dels flocs pot variar segons la font consultada
  • vela de trinquet, gàbia baixa de trinquet, gàbia alta de trinquet
  • vela mestra quadra (aferrada a la verga en la figura), gàbia mestra baixa, gàbia mestra alta, cangrea

Aparell de bergantí (figura 2)Modifica

Igual que l'anterior sense la vela mestra quadra.

Aparell de bergantí goleta (figura 3)Modifica

Les veles de l'arbre de trinquet són idèntiques a les dels casos anteriors. El pal mestre porta una cangrea i una escandalosa.

Aparell de bergantí d'esnó (figura 4)Modifica

Igual que el d'un bergantí amb la vela cangrea envergada a un pal postís (en comptes del pal mestre).

DocumentsModifica

Algunes referències concretes, ordenades cronològicament, poden ajudar a definir el concepte de bergantí. Vegeu la presentació dels documents a continuació.

Bergantins antics de rems i velesModifica

  • 1464. Durant la Guerra Civil catalana Rafael Julià fou l’encarregat d’anar a cercar Pere el Conestable de Portugal i portar-lo a Barcelona. Feu el viatge amb dues galeres i un bergantí de la seva propietat. En arribar va fer una reclamació de despeses per la pèrdua del bergantí i altres conceptes.[5]
  • 1516. Bergantins al "Mar del Sur".[6]
    • Vasco Núñez de Balboa va transportar quatre bergantins des de l'Atlàntic al Pacífic, travessant l'istme de Darien.
 
Tenochtitlán. Mural de Diego Rivera.
 
Construcció dels bergantins de Cortés segons el Còdex Durán.
  • 1521. Hernán Cortés en la conquesta de Mèxic va fer construir 13 bergantins que tingueren un paper fonamental en la presa de la capital asteca.[7]
    • Segons un estudi de C. Harvey Gardiner 12 dels bergantins mesuraven uns 41 peus mentre que el més gran (destinat a ser nau capitana) mesurava 48 peus. Eren de sis bancs, amb sis remers per banda. I estaven armats amb un canó (dos canons per a la nau capitana). Els bergantins portaven veles no definides. Probablement un pal i una vela quadra per bergantí.[8][9][10]
    • Un dels mestres d'aixa era "Clemente de Barcelona".
  • 1522. El papa Adrià VI va arribar de Roma a Barcelona en un estol d’onze galeres i quatre bergantins.[11]
  • 1526. Una carta de l’emperador mostra la imprecisió de l’època en la denominació de vaixells. Els termes “navíos”, “bergantines” i “carabelas” són usats indistintament.[12]
  • 1529. En un document del 21 d’agost es detallen els particulars de l'assentament encomanat a Rodrigo Portuondo (Capità general de les galeres reials) per a comandar un estol de galeres per a defensar les costes del regne de Granada i les seves comarques. L’estol havia de constar de 8 galeres que Portuondo podria escollir entre les 12 que havien de salpar de Gènova, 8 galeres reials i 5 galeres reials que es trobaven a Palamós. També havia de disposar de 2 bergantins de 13 bancs i 26 remers a sou.[13]
    • El document és interessant pel que fa al sous i a les despeses en queviures de tot l’estol.
    • El d’octubre va morir Rodrigo Portuondo en la batalla de Formentera (1529) .
  • 1539. Exploració de Ladrillero per la Mar del Sud.[14]
  • 1541? Baixada del riu Amazonas. Un “vergantín” construït per Pizarro i un altre “vergantín” per Francisco de Orellana.[15][16]
  • 1550. “...bergantino con 12 remi...”.[17]
  • 1553. "...un bergantí de dotze banchs...".[18]
  • 1557. Expedició de Juan Ladrillero amb tres bergantins.[19]
    • Bergantí de 14 gúes.[20]

Bergantins de velaModifica

  • 1720. "Brig" Essex.[21]
  • 1800.Detalls sobre la captura del bergantí corsari francès Telegraphe. Amb 14 canons i una tripulació de 78 persones.[22]
  • 1800. Avarat a Liverpool el bergantí Rover.[23]
    • Característiques : 100 tones, 14 canons i una tripulació de 55 persones (inclosos els grumets).
  • 1812. Incautades per tropes franceses mercaderies del bergantí "Delfín", arribat a Arenys de Mar, per valor de 56.525 pesetes.[24]
  • 1838. "Brigantino" Elisa de Palerm.[25]
  • 1842. Diari d'un "brigantino" italià. Explicant moltes maniobres.[26]
  • 1858. El bergantí Maria Assumpta fou avarat a Badalona. Construït a les drassanes Pica fou durant molts anys el veler més antic navegant.[27][28] La seva llarga vida (137 anys), truncada per un tràgic naufragi, demostra la qualitat de fabricació de les drassanes catalanes.

ReferènciesModifica

  1. Jacinto Herrero Esteban. Escritos recobrados. Jordi Salvador Gracia, 2007, p. 45–. ISBN 978-84-612-1079-4. 
  2. DCVB:Bergantí.
  3. Joan Monjo i Pons. Curso metódico de arquitectura naval: aplicada a la construcción de los buques mercantes. José Tauló, 1856, p. 6– [Consulta: 1r octubre 2010].  Detalls del càlcul de desplaçament d'un bergantí.Pàg. 76.(castellà)
  4. «La Historia del Buque Escuela» (en castellà). Armada Nacional. [Consulta: 24 octubre 2011].
  5. Archivo de la Corona de Aragón. Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón: documentos relativos a aquellos sucesos. Levantamiento y guerra de Cataluña en tiempo de Don Juan II. Tomos 14 al 26. En la Imprenta del Archivo, 1863, p. 13–. 
  6. Revista del Pacifico, 1860, p. 141–. 
  7. Enrique de Vedia. Historiadores primitivos de Indias: Noticia de la vida y escritos de Francisco Lopez de Gómara. De Cortés y sus cartas. Apuntes sobre la vida del adelantado Alvar Nuñez Cabeza de Vaca. Cartas de relacion de Fernando Cortés. Hispania victrix; primera y segunda parte de la Historia general de las Indias, por F. Lopez de Gómara. Conquista de Méjico; al muy ilustre señor don Martin Cortés, marqués del Valle, Francisco Lopez de Gómara; segunda parte de la Crónica general de las Indias. Relacion hecha, por Pedro de Albarado á Hernando Cortés. Otra relacion hecha por Pedro de Albarado á Hernando Cortés. Relacion hecha por Diego Godoy á Hernando Cortés. Sumario de la natural historia de las Indias, por Gonzalo Hernandez de Oviedo y Valdés. Naufragios de Alvar Nuñez Cabeza de Vaca. Comentarios de Alvar Nuñez Cabeza de Vaca. M. Rivadeneyra, 1852, p. 374–. 
  8. C. Harvey Gardiner. Naval Power in the Conquest of Mexico. University of Texas Press, 23 maig 2012, p. 104–. ISBN 978-0-292-74096-9. 
  9. José Luis Martínez. Hernán Cortés. Universidad Nacional Autónoma de México, 16 desembre 2015, p. 252–. ISBN 978-607-16-3446-7. 
  10. Amanda M. Evans. The Archaeology of Vernacular Watercraft. Springer, 19 abril 2016, p. 46–. ISBN 978-1-4939-3563-5. 
  11. Antonio Capmany y de Montpalau. Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona .... En la Imprenta de Sancha, 1792, p. 1–. 
  12. Colección de los Viages y Descubrimientos que hicieron por mar los españoles desde fines del siglo XV con varios documentos inéditos concernientes a la historia de la Marina Castellana y de los establecimientos españoles en Indias: Expediciones al Maluco: Viajes de Loaisa y de Saavedra. Imprenta Nacional, 1837, p. 441–. 
  13. Memorial histórico español: colección de documentos, opúsculos y antigüedades que publica la Real Academia de la Historia. La Academia, 1853, p. 499–. 
  14. Anuario hidrografíco de la Marina de Chile. Imprenta Nacional, 1880, p. 454–. 
  15. Comentarios reales, que tratan del origen de los Yncas: Historia general del Perù, 1722, p. 1–. 
  16. José Roberto Paéz Flor. Cronistas Coloniales Tomo II Apartes de la historia de Ecuador, Perú, Colombia y Panamá. Ediciones LAVP, 1 agost 2019, p. 113–. ISBN 978-0-463-19104-0. 
  17. Tommasino de Bianchi. Cronaca modenese, di Tommasino de' Bianchi detto de' Lancellotti. Pietro Fiaccadori, 1875, p. 206–. 
  18. Júlia Benavent; Joan Iborra La mort del duc de Calàbria: Interessos i tensions nobiliàries a l'epistolari Granvela (1539-1561). Universitat de València, 28 febrer 2017, p. 286–. ISBN 978-84-9134-027-0. 
  19. José María González-Ochoa. Breve historia de los conquistadores. Ediciones Nowtilus, 28 febrer 2014, p. 142–. ISBN 978-84-9967-562-6. 
  20. Claudio Gay; Ivan Murray Johnston Historia fisica y politica de Chile segun documentos adquiridos en esta republica durante doce años de residencia en ella y publicada bajo los auspicios del supremo gobierno. En casa del autor, 1852, p. 88–. 
  21. The New England Historical and Genealogical Register. New England Historic Genealogical Society, 1873, p. 301–. 
  22. Edinburgh Magazine: Or Literary Miscellany, 1799, p. 396–. 
  23. Joyce Glasner. Pirates and Privateers: Swashbuckling Stories From the East Coast. James Lorimer & Company, 1 març 2013, p. 40–. ISBN 978-1-55277-964-4. 
  24. Sentencias del Consejo de estado. Impr. del Ministerio de gracia y justicia, 1865, p. 62–. 
  25. Ignazio Filiberto. Sul viaggio del brigantino siciliano Elisa alle Indie orientali relazione data a s. e. sig. Duca di Caccamo da Ignazio Filiberto, 1840, p. 1–. 
  26. Carlo PELLION DI PERSANO (Count.). Appunti sulle manovre eseguite nel comando del R. Brigantino l'Eridano correndo gli anni 1842-43-44-45, 1866, p. 3–. 
  27. Royal Yachting Association; James Stevens RYA Yachtmaster Handbook (E-G70). Royal Yachting Association, 24 agost 2018, p. 76–. GGKEY:A0C4LWBWNCF. 
  28. Maria Assumpta.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bergantí