Berkūks
El berkuks (amazic: ⴱⵔⴽⵓⴽⴽⵙ, berkukkes)[1] és una pasta amb forma de boletes típica de la cuina magribina, feta amb sèmola de blat dur. Es considera una versió més gran del cuscús, i es cuina de la mateixa manera o en un brou de carn servit amb llegums i verdures estofades.[1]
 sopa amb berkūks | |
| Detalls | |
|---|---|
| Tipus | plat  |
Variants modifica
Algèria modifica
Es fa a l'Aurès, especialment a Batna, una versió anomenada aix al-har bel-gueddid, on els grans de berkuks són acompanyats per una salsa de xile i carn salada seca; és un plat d'hivern a la regió. Altres afegeixen klil (llet quallada seca), khlii (greix animal assecat) i dhane (mantega salada), o també oli d'oliva. El plat és típicament xaui.[2]
A l'Oest d'Algèria es prepara durant algunes dates especials. Per exemple, a Sidi Bel Abbès es prepara berkuks durant el Màwlid (la commemoració del naixement de Mahoma),[3] o a Tremissèn, es menja durant el Yennayer (any nou amazic).[4]
A la Cabília, el berkuks és el plat tradicional dels naixements, la primera dent, l'inici del cultiu, etc.[5]
Marroc modifica
Al Marroc, aquest plat també és conegut com berkukx. El seu ús, però, està desapareixent en aquest país, que prefereix la pasta seca, en detriment de la pasta fresca.[6]
Tunísia modifica
La pasta es prepara a Tunisia amb sèmola de blat, tot a mà, s'exposa al sol per assecar-la i després es conserva. La pasta es cuina a la sopa picant amb tomàquet, ceba i altres aliments rics en midó (cigrons, fesols, llenties o pèsols).
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Berkuks - Tastets de cuina amaziga». TERMCAT. [Consulta: 4 maig 2024].
- ↑ Sèrie de Algèria Cuina, ENTV, Algèria
- ↑ Taïbi, Leïla. «Medh, taknata et berkoukès» (en francès). Le Temps d'Algérie, 08-03-2009. [Consulta: 4 maig 2024].
- ↑ «Berkoukes et sfenj à Tlemcen» (en francès). Le Temps d'Algérie, 11-01-2009. [Consulta: 4 maig 2024].
- ↑ Lacoste-Dujardin, Camille. Dictionnaire de la culture berbère en Kabylie. Paris: La Découverte, 2005, p. 107. ISBN 2-7071-4588-2.
- ↑ Hal, Fatéma «La table marocaine» (en francès). La pensée de midi, 13, 3, 2004, pàg. 26–29. DOI: 10.3917/lpm.013.0026. ISSN: 1621-5338.