Obre el menú principal

Bernardí Martorell i Puig

arquitecte espanyol
(S'ha redirigit des de: Bernardí Martorell)

Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877[1] - ídem, 1937) fou un arquitecte català, fill de Bernardí Martorell i Falp i renebot del també arquitecte Joan Martorell i Montells. Va néixer a la Casa Bernardí Martorell l'any 1877. Titulat el 1902, rebé la influència d'Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner, a part de la del seu oncle-avi. Martorell estigué a cavall entre el modernisme i l'historicisme.[2]

Infotaula de personaBernardí Martorell i Puig
Casa Estapé - 002.jpg
Biografia
Naixement 20 gener 1877
Barcelona
Mort 8 agost 1937 (60 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Arquitecte
Moviment Modernisme català
Modifica les dades a Wikidata
Cementiri d'Olius, de Bernardí Martorell (1916).

Les seves obres més destacades són el Cementiri d'Olius (1916), el monestir de Santa Maria de Valldonzella (1912-1923) i el convent de les Oblates del Santíssim Redemtpor, a Bellesguard (1919-1925), entre altres, en l'àmbit religiós i la Casa Enric Laplana (1907), la casa Pilar Serrahima (1911), les dues a Barcelona; i la casa de la Campana, a sant Feliu de Guíxols (1911), entre altres.

La seva vida està molt vinculada a la del Cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, amb qui tenia relació de parentesc i gràcies a qui va ser arquitecte diocesà de Solsona, Tarragona i Barcelona, càrrec que li va permetre tenir projectes de gran envergadura des de ben jove i donar-se a conèixer a nivell professional. Com a arquitecte diocesà de Solsona realitzà el projecte de reforma de l'església de Puigreig (1917), la de Fígols de les Mines (1919) i la de Mollerussa (1928), que no es varen poder dur a terme.

Va morir durant la Guerra Civil espanyola, l'any 1937.

Obres principalsModifica

BarcelonaModifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1910-
1913
Convent de Valldonzella D'estil modernista neogòtic. Molt bo  
1926 Convent del Santíssim Redemptor de les Oblates de Bellesguard Carrer de Bellesguard, 30 D'estil modernista neogòtic. Avui serveix l'Aula Magna i Aula Sacra a la Universitat Abat Oliba CEU de Barcelona Molt bo  

CambrilsModifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1914-
1921
Celler del Sindicat Agrícola de Cambrils Carrer del Sindicat, 2 Antic celler d'estil modernista, actualment agrobotiga i museu agrícola. Molt bo  

TarragonaModifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1926 Convent de les Teresianes[4] Rbla. Nova 79 Destaca el maó com a element principal de la construcció. La façana principal presenta un disseny de clara inspiració gaudiniana, de qui Martorell havia estat deceble. Molt bo  

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernardí Martorell i Puig  
  1. www.gaudiallgaudi.com
  2. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 134. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013]. 
  3. Església de Sant Agustí. Ajuntament de Sabadell
  4. Ruta Modernista del Patronat de Turisme de Tarragona


BibliografiaModifica

  • BASSEGODA i NONELL, Joan «L'arquitecte Bernardí Martorell i Puig (1877-1937)». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 17, 2003, pàg. 31-55.
  • ALBACETE i GASCÓN, Antoni; GÜELL i BARÓ, Margarida. El Reial Monestir de Santa Maria de Valldonzella de Barcelona (1147–1922). Història i art en un centre d'espiritualitat cistercenca. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Biblioteca Abat Oliba, 2013. ISBN 978-84-9883-569-4. 
  • GÜELL i BARÓ, Margarida. "La família Martorell de Barcelona: entre el món empresarial, la política municipal i l'associacionisme (1789-1906)", 2015, p. 239-272.