Bernat III de Bigorra
Bernat III († 1113) fou comte de Bigorra de 1090 a 1113, fill de Cèntul V, vescomte de Bearn i de Beatriu I, comtessa de Bigorra.
| Nom original | Bernat |
|---|---|
| Biografia | |
| Mort | 1113 (Gregorià)  |
| Comte de Bigorra | |
| 1090 (Gregorià) – 1113 (Gregorià) ← Beatriu I de Bigorra – Beatriu II de Bigorra → | |
| Activitat | |
| Ocupació | feudatari |
| Altres | |
| Títol | Count of Fezensac (en)  (1110–1113) |
| Família | Casa de Bearn |
| Cònjuge | Anicelle de Fézensac |
| Fills | Beatrix de Bigorre (en) |
| Pares | Cèntul V de Bearn i Beatriu I de Bigorra |
| Germans | Gastó IV de Bearn i Cèntul II de Bigorra |
Biografia modifica
El seu pare fou assassinat a la vall de Tena el 1090 i a Bigorra el va succeir Bernat, sota la regència de la seva mare, ja que no tenia llavors més de deu anys.[1] Poc després els habitants de la vall de Varètja es revoltaren i Bernat i Beatriu van haver de reprimir la rebel·lió.
Al final del segle xi, la població europea va augmentar sensiblement, i aquest excedent de població proveirà soldats per a les Croades, i per formar noves ciutats. Cap a 1110, Bernat III va decidir modificar els furs de Bigorra per adaptar-los a aquesta nova situació.[2]
Matrimoni i nens modifica
S'havia casat cap a 1110 amb Anicel·la de Fesenzac, filla d'Astanove II, comte de Fesenzac, però no havia tingut fills.[3] Després de la seva mort, Anicel·la es va casar de nou amb el comte Guerau III d'Armanyac.
| Precedit per: Beatriu I de Bigorra |
Comte de Bigorra 1090-1113 |
Succeït per: Cèntul II de Bigorra |
Bibliografia modifica
- Foundation for Medieval Genealogy : Comtes de Bigorre
- Abbé Colomez, Histoire de la Province et comté de Bigorre, 1735, reimpr. 1978
- Biographies médiévales : Centulle V de Béarn[Enllaç no actiu]
- Biographies médiévales : Centulle II de Bigorre[Enllaç no actiu]
Notes i referències modifica
- ↑ Els seus pares s'havien casat el 1079.
- ↑ Chritine Bonneton ed. Bigorre, 1988, París, ISBN 2-86253-081-6
- ↑ La Foundation for Medieval Genealogy li atribueix com fill Cèntul II de Bigorra, però és probablement per error. Hi ha nombroses altres referències que asseguren que Cèntul II era el germà de Bernat III.