Bernat Sanç

Bernat Sanç o Bernat Sanç d'Urgell (? — la Seu d'Urgell, 27 d'octubre de 1162) fou un religiós que ostentà el títol de bisbe d'Urgell, entre l'any 1142 i l'any 1163.

Bernat Sanç

Biografia
Mort	27 octubre 1162 la Seu d'Urgell
Bisbe d'Urgell
1142 – 1163
Dades personals
Religió	Catolicisme
Activitat
Ocupació	sacerdot catòlic, bisbe catòlic

En el pontificat de Bernat Sanç tingueren lloc les consagracions de Sant Martí de Cardós i de l'església monàstica de Gerri i arribà a acords amb les famílies de Sants Joan i amb els Caboet.

El comte Ermengol VI traslladà la capital del comte a Balaguer i participà en la conquesta de Saragossa (1118). El comte es va oposar amb violència a l'elecció canònica del bisbe Bernat Sanç (1142). A la fi dels seus dies tingué un paper decisiu a la conquesta de Lleida (1149). Hi fou present el bisbe Bernat Sanç d'Urgell, que per aquesta circumstancia obtingué força heretats i drets a la ciutat de Lleida i els seus termes i entrà en conflicte amb els nous bisbes de Lleida i Roda.

Imitant l'exemple dels seus predecessors, Bernat Sanç es feu confirmar pel papa Adrià IV les possessions de l'Església d'Urgell, tot consignant encara els antics drets sobre Ribagorça i Gistau (1154-59). Nogensmenys reporta la butlla que obtingué el bisbe Bernat Roger del papa Alexandre III, bé que realment el que pretenia era sancionar el susdit conveni del 1140 per sempre més, a més d'incloure les esglésies d'Albelda i Calassanç (1165).

L'any 1154 s'esdevingué una forta disputa entre el prior d'Organyà i els canonges de la Seu pel castell d'Aguilar, resolta per la concòrdia del bisbe Bernat Sanç.

El mateix 1154 s'arribà a la concòrdia entre Bernat Sanç, bisbe d'Urgell, i els homes de les valls d'Andorra.

Bibliografia

Els anys en els quals el bisbe Bernat Sanç va estar al capdavant de l'Església d'Urgell fou un període paradigmàtic durant el qual les relacions entre la cúpula política i eclesiàstica de l'àrea urgellenca assoleixen el nivell més alt de divergència que podem determinar a partir de la documentació. Bernat Sanç havia estat escollit bisbe pels canonges de la catedral de la Seu d'Urgell abans del 13 de maig de 1141, segons els mecanismes que havien quedat estipulats en el testament del bisbe Ermengol l'any 1035, i d'acord amb els principis de no ingerència laica en la investidura dels prelats que predominava en el discurs d'una jerarquia eclesiàstica profundament intruïda per les línies mestres de la reforma gregoriana.

Això no hauria agradat gaire al comte Ermengol VI, que posteriorment empresonà el bisbe i els seus electors i que, per aquesta raó fou excomunicat pel papa Innocenci II.

Es desconeix el motiu pel qual el nou bisbe no agradava al comte d'Urgell. Cal tenir present, però, que durant aquells anys la màxima autoritat diocesana havia esdevingut una peça clau en la governabilitat de les terres altes del comtat en un moment en què la presència del comte hi era cada cop menys freqüent i en què es desprenia del seu patrimoni a favor dels grans magnats pirinencs, cosa que, des del punt de vista comtal, hauria d'implicar un elevat grau de fidelitat per part del bisbe, i qualsevol dubte al respecte podria ser motiu d'un conflicte com el que hauria culminat amb l'empresonament de bisbe i electors vers 1141. D'aquesta manera, sense comptar amb l'aprovació del comte per al desenvolupament del seu càrrec, el bisbe Bernat Sanç hauria estat empresonat amb una part dels canonges —no pas amb tots, només amb els seus electors— aprofitant possiblement l'existència d'esquerdes internes en la cohesió del capítol que ressorgirien anys més tard, ja amb el bisbe Bernat Sanç restituït al seu càrrec, quan dos canonges de la catedral el denunciarien per simonia davant de l'arquebisbe de Tarragona.

Posteriorment fou escollit comte Ermengol VII (1154) a la mort del seu pare. Tot i així el nou comte i el bisbe tingueren de nou males relacions, per exemple, entre 1157 i 1158 el papa reclamava al bisbe d'Urgell que aixequés l'excomunió que havia llançat contra el comte.

D'aquesta excomunió és desconeixen els motius, però tenint en compte les disputes de l'esmentat comte d'Urgell amb l'Església de Lleida per la percepció del delme de la ciutat —cosa que també li comportaria una excomunió que no li seria aixecada fins a l'any 1168— i semblaria que cap a 1160 s'inicià una reconciliació entre el bisbe i el comte quan el bisbe concedeix el préstec d'un got d'argent i d'un calze d'or del tresor de la catedral a Ermengol VII per tal que aquest darrer pogués fer front a la seva situació econòmica. Per tant podem concloure que aquesta situació de reconciliació es deuria a la necessitat de diners del comte, segurament per fer pal·liar les despeses generades de la seva política de prestigi al regne de Lleó.

Cap a mitjans del segle xii els bisbes d'Urgell tenien un poder polític, capacitat d'infiuència i riquesa considerables dintre el comtat d'Urgell. Com a senyors jurisdiccionals que eren d'un notable conjunt territorial al nord del comtat calia considerar-los entre els vassalls més poderosos dels comtes d'Urgell, a més per a ser homes de l'Església els comportava una sèrie d'especialitats que els feia diferents a la resta de senyors feudals i que condicionava les relacions entre tots dos poders amb unes repercussions que podien esdevenir temibles, com ara el recurs a l'excomunió per part dels bisbes en cas de desacord. En canvi, la mateixa naturalesa de la dignitat episcopal evitava la seva perpetuació dins d'un mateix llinatge, implicava l'elegibilitat del càrrec i, per tant, implicava un cert marge d'actuació per al poder comtal, que podia maniobrar per provar de garantir l'accés a un bisbe dòcil que el comte pogués influir. Així ho va intentar Ermengol VI sense èxit amb l'empresonament del bisbe Bernat Sanç i els seus electors.

Referències

Precedit per: Pere Berenguer

Bisbe d'Urgell Llista de bisbes d'Urgell 1142-1163

Succeït per: Bernat Roger