Bernhard Förster
Bernhard Förster (Delitzsch, Saxònia, 31 de març de 1843 - San Bernardino, Paraguai, 3 de juny de 1889) va ser un mestre d'escola, agitador polític i escriptor alemany del segle xix, notablement antisemita, que catalogava als jueus com a «paràsits en el cos del poble alemany».[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 març 1843 Delitzsch |
| Mort | 3 juny 1889 (46 anys) San Bernardino (Paraguai) (en)  |
| Causa de mort | Suïcidi (Intoxicació ) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Frederic Guillem de Berlín Universitat de Göttingen |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Berlín San Bernardino (en) |
| Ocupació | polític, professor d'educació secundària, escriptor |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra franco-prussiana |
| Família | |
| Cònjuge | Elisabeth Förster-Nietzsche (1885–valor desconegut) |
| Germans | Theodor Förster i Paul Förster |
Es va casar amb Elisabeth Förster-Nietzsche, la germana del filòsof Friedrich Wilhelm Nietzsche. Aquest probablement es va negar a assistir al casament de la seva germana degut a l'antisemitisme de Förster,[2] a qui detestava ideològicament, com testimonien d'altra banda les nombroses cartes personals a la seva germana, amb qui trencaria radicalment la seva relació a causa d'aquest fet.[3]
Després del fracàs de la seva colònia utòpica al Paraguai, «Nova Germania», Förster es va suïcidar per mitjà d'enverinament, amb una combinació de morfina i estricnina en la seva cambra de l'Hotel del Llac a San Bernardino, Paraguai, el 3 de juny de 1889.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bernhard Förster |
- ↑ Hannu Salmi. «Die Sucht nach dem germanischen Ideal», 1994. Arxivat de l'original el 2012-09-19. [Consulta: 23 agost 2011]. (En alemany). També publicat en Zeitschrift für Geschichtswissenschaft 6/1994, pp. 485–496.
- ↑ Intro to H.L. Mencken's "The Philosophy of Friedrich Nietzsche" Arxivat 2021-10-16 a Wayback Machine. (en anglès), per C. Bufe.
- ↑ Véanse sus Cartas Arxivat 2008-06-08 a Wayback Machine., en concret la de 1884 a F. Overbeck, per a un epistolari complet, consulteu la seva Correspondència, encara en fase de publicació, per l'editorial Trotta[Enllaç no actiu] (de moment: volums 1 i 2: juny de 1850-desembre de 1874).